Forma part de les converses de cafè, i acapara bona part de les tertúlies, en un sentit o altre: es pot intentar imaginar un escenari de DUI, o un de referèndum unilateral. Però, enfrontant el tema amb sinceritat, per realitzar la segona opció es necessitaria el suport d’una munió de gent farta de la situació que es cou a foc lent des de la indiferència política i el pal jurídic que es teixeixen mútuament a Madrid, una multitud que fos capaç d’arriscar seguretat en el sentit més ampli de la paraula, o al menys inconscient del risc. Pel que fa a la primera, la DUI, requereix, en les següents eleccions, reproduir i augmentar una majoria parlamentària que estigués disposada a seguir Oriol Junqueras com a president català i aquest a la vegada arrisqués la presó declarant-la en primera persona. Per tot plegat, i com ha estat reconegut pels fautors del procés, no hi ha sortida per a la situació d’empat si els de CSQEP no es decideixen cap a un cantó o cap a l’altre. Joan Coscubiela, sense ser el cap de l’oposició, hi ha esdevingut de facto en col·locar Europa, que per tothom és determinant, en un paper de referent inel·ludible.
“Coscu” ha dit que els seus estarien disposats a participar en un referèndum unilateral, si la Comissió de Venècia l’avalés, sabent, com sap, que és tant com dir que no estan disposats a participar en un referèndum no acceptat per l’Estat. I és que la Comissió, que forma part del Consell d’Europa, no pot tenir a aquest respecte, i com a mínim mentre la realitat fàctica no imposi altra cosa, més posició que la d’un referèndum emparat en norma constitucional, i aquesta norma constitucional ara per ara és l’espanyola. Si a això s’afegeix que hauria d’estar apamat el camí i les circumstàncies (la legalitat reguladora) molt abans de celebrar-se, la situació no pot ser més clara: la dels comuns no és una formació independentista, per molt que en les seves files i entre els seus votants s’ hi pugui trobar gent que ho sigui.
Potser per això han estat la veritable bèstia negra dels cupaires. Potser per això, per aquesta posició que ha estat capaç fins a data d’avui de mantenir-se aparentment neutral, posa contra les cordes l’independentisme des de la perspectiva democràtica més enllà de la lletra de la llei. Potser per això, i per significar el pedigrí històric de la formació, crec que l’autèntic cap de l’oposició i l’eix vertebrador del proper Parlament de Catalunya no és la noia ciutadana, que diu a tot que no, i es burla de la pretensió d’ al menys la meitat de Catalunya, representada per Junts pel Sí i la CUP, ans el noi comú que fa de portaveu de CSQEP, la frontissa numèrica, la fotografia del centre del moment confús.
