El monstre 'rojigualdo'

"A hores d'ara, aquesta fúria patriotera comença a donar símptomes clars de què pot arribar a empassar-se el propi Partit Popular"

Una de les herències estructurals que deixa ETA és un nacionalisme d'Estat molt agressiu, de gran popularitat i extraordinàriament eficaç des d'un punt de vista electoral. L'espanyolisme polític va deixar de banda els complexos derivats del record de la dictadura franquista gràcies al rearmament moral que li van proporcionar els atemptats d'ETA, fins el punt que la crueltat de l'assassinat, a càmera lenta, el 1997, de Miguel Ángel Blanco va significar el punt de partida de la utilització de les víctimes d'ETA com a avantguarda del nacionalisme espanyol. Ja en aquell moment, l'homenatge a Madrid del regidor malaurat va desinhibir el públic que omplia Las Ventas, que van esbroncar Raimon quan va anunciar que cantaria en català i, encara més fort, quan va dir que aquella cançó (País Basc) havia estat prohibida per la dictadura franquista.

 

Des d'aleshores les víctimes d'aquest únic terrorisme -no així les del gihadisme, per exemple, ni menys encara les del franquisme- han estat una font de legitimació del nacionalisme espanyol, cada cop més radical, cada cop més populista. Fins el punt que, a hores d'ara, aquesta fúria patriotera comença a donar símptomes clars de què pot arribar a empassar-se el propi Partit Popular. De fet, ara són ells els que han de donar explicacions, davant Ciutadans i tot l'espanyolisme mediàtic, de si són prou durs contra catalans, bascos i qualsevol heterodòxia nacional, per mínima que sigui.

 

 

La cacera de bruixes és infinita perquè el monstre rojigualdo veu traïdors per tot arreu. Etarres amb accés a beneficis penitenciaris per feblesa del govern, polítics catalans que podrien ser indultats per indignitat dels socialistes, exiliats protegits per pèrfides justícies europees, navarresos insurgents des d'Altasu, personal sanitari balear que podria arribar a conèixer la llengua dels seus pacients, bascos enriquits per Mariano Rajoy i fins i tot processos d'independència fonamentats en la dissortada llengua asturiana...

 

La violència a Euskadi deixa una herència humanament tràgica i políticament tòxica. Amb ETA captiva i desarmada el nacionalisme espanyol espera aconseguir els seus últims objectius... Que som tots els altres.

 

Comentaris