El món al costat del poble català!

"Tenim la certesa que no estem sols, que els possibles suports ja no només són possibles, sinó que són una realitat inqüestionable"

El proppassat 31 de març, El Món es feia ressò d'un fet que passarà a la història del nostre petit país: un centenar d'organitzacions d'arreu del món signaven una declaració de suport a la convocatòria d'un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya. I no només això, també recordaven la universalitat del dret inalienable a l'autodeterminació dels pobles, manifestaven la seva preocupació per l'actitud demofòbica del govern espanyol i reconeixien la força i la capacitat de mobilització de masses del nostre moviment cap a la independència.

 

Aquesta bona nova, ni més ni menys, consisteix en la primera gran victòria decisiva del poble català en lluita pel reconeixement dels seus drets democràtics i per a l'exercici de la seva llibertat de decidir el seu futur, com a subjecte polític sobirà. Ara bé, incomprensiblement, ha passat completament desapercebuda pels principals mitjans de comunicació. També per aquells que sostenen línies editorials favorables als drets nacionals de Catalunya. No entraré aquí a indagar sobre quines raons els han portat a obviar aquest fet històric (perquè no és merament una notícia), sinó que em limitaré a felicitar aquells pocs mitjans, com El Món, Llibertat.cat i Vilaweb que se n'han fet ressò.

 

Aquest silenci mediàtic no crec que s'hagués produït si hagués sigut, posem pel cas, el Partit Republicà dels Estats Units o altres partits governants de països occidentals els que s'haguessin pronunciat en termes semblants. Però, sigui com sigui, els fets són els fets: els partits dirigents de països tals com la Xina, Vietnam, Laos, Corea, Cuba, Nicaragua, així com d'altres que són partícips als governs de països com Veneçuela, Equador, Bolívia, sense menystenir alguns partits amb una gran representativitat que també s'han afegit a la crida solidària, han sotasignat una declaració on se situen sense complexos al costat dels anhels del poble català.

 

Al famós capítol del Llibre Roig (l'obra més cops publicada de la història després de la Bíblia i l'Alcorà) titulat L'imperialisme i tots els reaccionaris són tigres de paper, el revolucionari xinès, Mao Tse Tung, afirma: «Tots els reaccionaris són tigres de paper. Semblen temibles, però en realitat no són tan poderosos. Vist en perspectiva, no són els reaccionaris, sinó el poble, qui és realment poderós». Espanya, sens dubte, també és un tigre de paper. I és el poble qui té la força, com s'ha demostrat en aquesta declaració.

 

Per sobre de la diplomàcia de l'Estat, la nostra lluita s'ha elevat, de cop i volta, en un àmbit de legitimitat que ultrapassa a bastament, no només el marc espanyol, sinó també l'europeu i el de tots aquells estats que, sense ser prou valents com per posar-se al costat del poble català, segueixen donant crèdit, m'imagino que per pur tacticisme diplomàtic o per por al contagi, a les súpliques desesperades d'un règim que s'esfondra. Tard o d'hora, però, molts d'aquests països que continuen fent la viu-viu a la política immobilista de Rajoy, no tindran més remei que reconèixer-nos, com una realitat innegable.

 

S'atrevirà Rajoy a cridar a l'ordre a l'ambaixador xinès? S'atrevirà a qüestionar la declaració que ha sotasignat el partit del qual el president Xi Jinping n'és el màxim dirigent? S'atrevirà a negar una realitat que, a partir d'aquesta declaració, els representants polítics de centenars de milions de persones, no només afirmen, sinó que encoratgen i reivindiquen solidàriament? Potser els serà més còmode, ara per ara, el silenci. Un silenci molt eloqüent, perquè denota una certa impotència enfront la realitat. Aquí no podem observar cap tipus d'intel·ligència tàctica. El laissez faire, laissez passer, típic de Rajoy, en aquest cas, tampoc obeeix a cap estratègia calculada de desgast. Ans al contrari, es tracta d'una clara constatació de debilitat o, fins i tot, de capitulació política sense pal·liatius.

 

 

Això, als catalans i les catalanes, no només ens fa més forts. També ens fa eminentment més reals. Des d'aquest moment, tenim la certesa que no estem sols, que els possibles suports (com, per exemple, el suposat suport d'Israel, per ara absolutament incert i discret, que alguns afirmen) ja no només són possibles, sinó que són una realitat inqüestionable. I no només per aquelles forces democràtiques d'altres nacions de l'estat, com els amics i amigues d'EH Bildu i del BNG, sinó també pels representants d'una bona part de la humanitat, destacant entre aquests el Partit Comunista de la Xina, pel seu valor demogràfic i pel seu pes inapel·lable en les relacions econòmiques i polítiques globals, així com els partits governants d'algunes de les excolònies espanyoles.

 

Aquesta notícia o, més ben dit, aquest fet històric, l'hem d'encaixar amb alegria, com una mostra de tendresa internacionalista, independentment de la nostra afiliació política i ideològica. El que en aquest moment històric ens uneix a tots i a totes és la defensa aferrissada de la democràcia i el seu exercici fins a les darreres conseqüències. I, per fi, el món comença a trencar el silenci i a situar-se al nostre costat. Aquells qui mirin cap a una altra banda, no aconseguiran pas dissoldre la nostra unitat, sinó que denotaran la seva incapacitat per frenar el que és històricament inevitable: que el poble català avanci decididament cap a la seva plena sobirania.

 

Comentaris