El model confederal de Duran

"El líder d'Unió podrà optar a la confederació amb Espanya (si Espanya vol) si abans Catalunya és un Estat sobirà"

Les diferències a CiU són antigues com, gairebé, la seva fundació. Sempre hi ha tingut tibantors que no sempre s'ha alimentat des de les files d'Unió Democràtica. Hi ha hagut moments que a Convergència han utilitzat Duran com a element de disputa interna. Per exemple, en la pugna Pujol-Roca (1992) el llavors secretari general de CDC criticava el paper i l'excessiu atorgat als democristians dins la coalició, mentre Pujol inflava Duran per debilitar Roca. Altres vegades, ha sigut el mateix Duran que ha pessigat el seu soci, senzillament, per "marca paquet", com diria l'exlíder d'ERC, Joan Puigcercós.

Sigui com sigui, aquesta federació que té 37 anys de vida, ocupa un espai polític i ideològic gran; molt gran. No és aquell moviment que va idear Jordi Pujol, però sí que és una formació que abraça des de l'independentisme pur i dur, fins l'autonomisme no espanyolista; que va de la socialdemocràcia més europeista, fins la democràcia cristina, passant pels liberals.

Però la polèmica la busca i la troba cadascú allà on la vol buscar i trobar. Tothom és lliure de decidir posar la diferència en allò que més li interessa i convé. És una pràctica habitual en política. El líder d'Unió, Josep Antoni Duran, marca tot sovint la línia vermella de la seva discrepància amb els seu soci (CDC) en la relació Catalunya-Espanya i, concretament, amb abraçar el concepte d'independència. Normalment, polemitza amb ERC (fins i tot sense citar-la) sabent que la clatellada acabarà caient a can convergència. La independència –que Duran anomena secessionisme, tot utilitzant la terminologia escaient i precisa-- és l'element de diferenciació que contraposa al que ell afirma defensar: la confederació.

Però més enllà de la polèmica per la polèmica, de què estem parlant? On són les diferències?

Repeteixo, Duran parla sempre de la seva aposta confederalista (Unió va néixer com un partit confederal i era el postulat que defensava, per exemple, Manuel Carrasco i Formiguera) en contraposició al secessionisme. El concepte de secessió significa la separació d'una organització o d'un Estat per constituir una altra organització o un altre Estat. Per exemple, Noruega, el Quebec i Escòcia, en el decurs de la història, han intentat separar-se de Suècia, Canadà i el Regne Unit, respectivament. Solament Noruega (1905) ho ha aconseguit. L'objectiu final de la secessió és la constitució d'un Estat independent i sobirà, és a dir, que pugui prendre les seves pròpies decisions; siguin les que siguin.

Una confederació, és la unió voluntària d'Estats sobirans. És a dir, d'unitats jurídiques que opten per associar-se. Històricament, el Regne d'Aragó i després la unió política dels Reis Catòlics eren models confederals. Un dels exemples més recents, ja desaparegut, és la Comunitat d'Estats Independents (CEI).

Tècnicament, resulta com a mínim curiós que es pretengui posar l'accent de la discrepància i de la diferència en conceptes que no són antagònics sinó que són complementaris. Fent bones les paraules de l'actriu Montserrat Carulla al programa de debat .CAT de TV3, primer cal la independència i després ja es negociarà com serà. Duran podrà optar a la confederació amb Espanya (si Espanya vol) si abans Catalunya és un Estat sobirà, és a dir, independent; és a dir, si ha consumat la secessió d'Espanya. No abans.

Si quan es parla de confederació es parla d'això no hi pot haver cap discrepància, i ni els anti-Duran el poden qualificar d'espanyolista, ni el líder d'Unió pot contraposar la seva opció a les pretensions secessionistes, sobiranistes, independentistes. Caldria saber, exactament, què entén Duran i Lleida per model confederal, no sigui que estigui pensant en Suïssa, que es defineix com a confederació però que realment és una federació. Però com que estic segur que el líder d'Unió no pensa en Suïssa, el que cal preguntar-se és: on hi ha el problema si s'està parlant del mateix?

 
 

Comentaris