El catedràtic de matemàtiques Claudi Alsina és un home que s’estima els números, i les xifres, i que està fart de veure com cada dia es cometen errors matemàtics i ningú hi para atenció. Són errors que serien divertits si no fossin tan freqüents, i que ell ha col•leccionat al seu llibre “Asesinatos Matemàticos”.
El Sr Alsina està desesperat per què diu que trobem intolerables les faltes d’ortografia, tan a l’escola com a la Universitat, on se’n cometen moltes, però en canvi perviu l’analfabetisme numèric amb total impunitat. Per què respectem més les lletres que no pas les xifres ? Què passa, quan per exemple, un polític, pronuncia una incongruència numèrica durant un discurs al congrés? Parlant de finançament, creieu que és possible que totes les comunitats autònomes quedin per damunt de la mitjana ? Això ho ha dit Zapatero, però no és l’únic. Però si pensem dos segons en el concepte de «mitjana» ja veiem que és impossible. Unes comunitats estan per sobre i les altres per sota. És de calaix. Un disbarat històric. I tot un clàssic. Però n’hi ha de més recents. Què passa quan una empresa, que es diu Lince, diu que a la manifestació del 10 de juliol contra la sentència del Constitucional hi havia cinquanta-sis mil manifestants a Barcelona? Quan eren més d’un milió i es pot demostrar! Això no és ni un error que es pugui perdonar, segons el catedràtic Claudi Alsina, això és mala fe. I què passa amb els espinacs i el ferro?
Doncs que no contenen tan ferro com es pensava, perquè el científic que va transcriure l’anàlisi es va equivocar en una coma. I ningú se’n va adonar. I aquesta dada va inspirar els dibuixants i creadors del Popeye. I molts nens encara es passen hores davant d’un plat d’espinacs, «menja-te’ls que porten ferro». Quan ara se sap que no porten més ferro que altres verdures. És la caiguda de tot un mite…
