El mite de la Tabarnia

"Seria una primícia al món, que es pugui crear una entitat territorial a partir d'una identitat 'electoral' i no pas d'una identitat cultural, nacional o religiosa"

La cartografia ha sortit reforçada d'aquesta primera part de les festes de nadal. Les xarxes socials, especialment twitter, i estranyament, la majoria de diaris de la capital del reino han descobert un nou territori, anomenat Tabarnia.

 

D'on neix aquesta descoberta? És casual? La derrota de l'unionisme el dia 21D va ser amarga. Un dels partits unionistes va aconseguir ser el més votat des d'un punt de vista relatiu, però l'aritmètica parlamentaria feia dels partits republicans els partits que tenen la possibilitat de governar.

 

Tabarnia neix doncs, de la voluntat de territorialitzar l'unionisme sobre una base electoral, i per això aquesta proposta de Tabarnia, d'aquest territori "electoral" anomenat com a tal. És a dir, a partir d'una entitat territorial, Catalunya, es voldria segregar una part del territori a partir d'un criteri electoral, Tabarnia.  

 

Quin model recorda la proposta de Tabarnia? Segurament molta gent que ha vist aquesta proposta ha pensat a segregacions territorials en d'altres indrets del món. Sense anar molt lluny, la proposta de territorialitzar l'unionisme recordava molt a les voluntats territorialitzadores dels Serbis de Bòsnia, o dels russos de Moldàvia. En aquest cas, es tracten de propostes de segregacions territorials a partir de la etnicitat o de la nacionalitat. Com segregar territoris ètnics o nacionals parcials d'un territori general, la República Srpska de Bòsnia i Hercegovina, i la Transnistria de Moldàvia.

 

Com dèiem abans, seria una primícia al món, que es pugui crear una entitat territorial a partir d'una identitat "electoral" i no pas d'una identitat cultural, nacional o religiosa.

 

Per què no es pot segregar a Catalunya un territori per identitat cultural, nacional o religiosa? Doncs perquè el catalanisme és un moviment integrador, creador d'una identitat basada en el ius soli (dret del sòl), i no en el ius sanguinis (dret de sang). Hi ha frases que han passat a la història recent de la política catalana, segurament una de les que ha tingut millor èxit i que permet resumir l'essència del catalanisme, sigui la de "català/na és qui viu i treballa a Catalunya", independentment dels seus orígens i les seves identitats culturals i nacionals. A Catalunya tots som catalans. Aquest és el model d'èxit que alguns voldrien debilitar.

 

 

El model integrador del catalanisme té dos pilars estratègics; el català com a llengua integradora, i l'escola com a model integrador social. Aquest va ser el gran èxit de la Catalunya democràtica, no segregar per llengua, ni el territori, ni la societat ni l'escola.

 

No deixar de ser curiós que els defensors de la proposta de Tabarnia, i sobretot els promotors polítics a twitter de la proposta siguin els mateixos que volen transformar el model lingüístic i escolar de Catalunya. Segurament saben que si algun dia poden transformar el mite en realitat, serà perquè el model lingüístic i escolar actual no existeixin, i puguin primer segregar a l'escola, a la societat i després segregar el territori.

 

La història de Catalunya i el darrer segle de catalanisme polític demostren que la identitat catalana és integradora i universal. El mite de Tabarnia continua sent un mite, però avís per a navegants.

 

Comentaris