Durant aquestes festes, ens podem permetre la llicència d’oblidar-nos momentàniament de la política del dia a dia i parar atenció en aspectes més sorprenents de la vida, com ara certs enigmes originats en dates nadalenques per als quals no s’ha trobat mai cap explicació tangible. El cas Von Bülow n’és un. L’1 de febrer de 1982, Claus von Bülow va comparèixer davant la justícia nord-americana per intent d’homicidi contra la seva esposa Sunny i el procés, que es va convertir en el més sorollós de la dècada, va mobilitzar periodistes d’arreu del món.
Com es pot veure, la història reunia tots els ingredients que interessen el gran públic: diners, sexe, drogues, violència, una dona rica, atractiva i desgraciada, una sumptuosa mansió –seu d’intrigues i de tèrbols secrets de l’alta societat de Newport i Nova York– i, per damunt de tot, un acusat amb un passat misteriós, tancat en el seu silenci i protegit per una màscara que les càmeres dels fotògrafs mai no van poder traspassar. Però per al jurat, el cas Von Bülow estava molt clar. Els informes mèdics i els testimonis coincidien. Per això es va condemnar Claus von Bülow a trenta anys de presó, perquè en aquell moment tothom, fins i tot els seus advocats, estaven convençuts de la seva culpabilitat. Però Claus von Bülow va contractar un nou defensor, Alan Dershowitz, un prestigiós professor de Harvard, un lluitador sortit dels barris obrers de Nova York conegut per la seva integritat, perseverança i defensa dels drets civils que, lluitant contra el temps i els seus propis dubtes, va explorar metòdicament totes les possibilitats i, en només quaranta dies, va aconseguir rebatre els principals arguments de l’acusació. El 10 de juny de 1985, Claus von Bülow va ser declarat innocent i el cas va quedar tancat, però el misteri no s’havia esvaït.
Martha von Bülow, l’esposa, coneguda familiarment com Sunny, es va casar amb Claus von Bülow el 1966 i, l’any següent, va tenir una filla, Còsima. Tots plegats alternaven la seva residència entre Nova York, en un apartament de 14 habitacions davant de Central Park, i Newport, en una mansió assolellada de Clarendon Court, que precisament va ser l’escenari de la pel·lícula Alta societat –una poc reeixida nova versió d’Històries de Filadèlfia– protagonitzada per Frank Sinatra, Grace Kelly, Bing Crosby i Louis Armstrong.
Sunny va ser descrita pel seu marit com “una pobra filla de rics, molt femenina, dolça i patètica; sensible, generosa però incurablement ociosa i apàtica.” Es llevava a les dotze del migdia, parlava una estona per telèfon amb la seva mare, un xofer la duia al gimnàs, feia algunes compres, dinava frugalment i tornava a casa on es posava el pijama, dormia i consumia piles de llibres. La seva única ocupació consistia a fer rams de flors, i hi dedicava hores i hores.
Pel que fa a Claus von Bülow, la seva mare descendia de Hans von Bülow, primer marit de Còsima Listz –que el deixaria per casar-se amb Richard Wagner–. Així és com un amic el va descriure: “Dotat d’un esperit i d’un humor incisius, Claus cultiva, de manera conscient o inconscient, una imatge demoníaca a la qual contribueixen diverses relacions escandaloses. A l’edat de vint anys ja duia màscara i es va crear una imatge d’home aristocràtic, sensual i playboy que de seguida es va convertir en la seva segona naturalesa.”
La veritat és que Von Bülow sempre va despertar reaccions oposades. Mentre alguns el consideraven un impostor i el seu sogre el qualificava d’estafador educat, amoral i fred com una serp, d’altres, en canvi, alabaven el seu encant i les divertides imitacions que feia de la reina Victòria. Només en dues coses coincidien: en el seu enorme autocontrol i en el seu gran poder de seducció. Trenta-quatre anys després, ni la medicina ni la justícia han aconseguit explicar les raons per les quals el 21 de desembre de 1980, Sunny von Bülow, la seva esposa, va entrar misteriosament en coma. Ell va ser condemnat per assassinat, però després la sentència es va anul·lar i finalment va ser absolt. Ella, en canvi, no es va recuperar mai i va viure vint-i-vuit anys en estat vegetatiu perllongat fins que va morir. De tot plegat, com dic, aquest desembre en fa trenta-quatre anys i el misteri continua sense resoldre’s.
