El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
El meu gat visita el Dr. Cercas
  • CA

Vam dur el gat d’urgències. El paio es va fotre cent arengades. Progressivament va mutar a sardina. Quan vam arribar a l’hospital l’esperit sardiner se l’estava fotent viu i mentre es fumava un puro amb l’aleta treia el fum per les escates. Ens va atendre el Dr. Javier Cercas, especialista en CATaclismo (aquí poden llegir el seu darrer currículum). Com que el meu gat tenia una dotzena d’arengades a la boca vaig fer de traductor.

-Miri, Doctor, que el gat ha decidit fotre’s cent arengades…

-A veure si ens entenem, “La obviedad jurídica es que el llamado derecho a decidir no existe, que no ha sido argumentado en serio por jurista alguno ni figura en ningún ordenamiento legal”.

-Home… té el gat davant, ja veu la pinta que fa…

-“pese a ello, desde hace un año la vida política catalana gira increíblemente en torno a esa ficción –la democracia no consiste en decidir lo que a uno le da la gana, sino en decidir dentro de los márgenes de la ley, que es la expresión de la voluntad popular–, una argucia inaceptable urdida para intentar llevar a algunas personas adonde no está claro que quieran ir”.

-A veure, el meu gat ha vingut pel seu propi peu i sempre diu que vol arribar a ser un gran gat gran…

-No cregui, “y es que por momentos hemos vivido en Cataluña sumergidos en otra ficción, la ficción de unanimidad creada por el temor a expresar la disidencia”.

-Com? Que el meu gat és una ficció?

-Sí, “La salvaje reacción de la caverna catalana a mi intento de recordar esas obviedades fue la esperada confirmación de esta última obviedad. Cuando se llega a este punto, cuando ya no interesa dialogar ni argumentar, sino sólo salvar o condenar, señalar a amigos y enemigos, es que tenemos un problema muy grave. Ya no quedan lectores ni ciudadanos: ya sólo quedan hinchas. La sociedad se ha partido. Y, cuando una sociedad se parte, va al cataclismo”.

-Vol dir que el meu gat rebentarà? Però com pot ser això? Si està més rodó que mai! S’ha fotut unes arengades i està com un teixó!

-“Ese sería el cataclismo, al que habríamos llegado sobre todo por dos motivos: la irresponsabilidad de unos iluminados que no han dudado en cabalgar un centauro nacido de un cruce entre la crisis económica y el idealismo sentimental y la buena voluntad mal informada de mucha buena gente; y la incompetencia política y la necedad sin remedio del nacionalismo español”.

-Però no l’entenc… El gat sempre ha estat gat. El seu pare va ser gat, el seu avi… Tots treballadors del ram de la taxidèrmia i cultes! Pensi que el meu gat està molt format: sap parlar en ratolí, sargantill, arengadí, formatgí i cada dia llegeix la cotització de la rata a la borsa al Gat Street Journal eh!!

-Lu ke io li digui… “Me encantaría terminar diciendo que todavía estamos a tiempo, que, si todos arrimamos el hombro, el cataclismo puede evitarse. Terminaré así. Puede evitarse. No al cataclismo”.

Au, bona nit i tapa’t. Vam marxar amb la cua entre cames, el gat, les cent arengades i jo. Entrem a la porta del costat: Dr. Arturo Pérez-Reverte (aquí el seu currículum).

-Miri, que el meu gat ha decidit fotre’s unes arengades, però ens ha dit el Dr. Cercas que això és un “cataclismo” felí.

-A veure, anem a pams. És normal el que li passa al seu gat… “España es un país máldito históricamente”
-Vol dir que no és greu això de les arengades…

-Què va! Això és perquè als CATalans “les estás dando un motivo, una razón, una causa por la que luchar, y se están creando generaciones independentistas y es un proceso históricament lógico. Lo que siento es que estas cosa no se hagan en toda España”.

-Així… podem tornar a casa tranquils?

-“Me importa un bledo que Cataluña sea independiente”

Vam sortir una mica més alleujats el gat i jo. I vam tornar a entrar a la consulta del Dr. Cercas. Li volíem explicar el que el Dr. Pérez Reverte ens havia dit. Massa tard. El vam trobar mirant la paret blanca i repetint: “Cataclismo, cataclismo…”. De sobte vam sentir un “xissttttttttt…” greu darrere nostre. Home! Era el Dr. Caparrós (Joan Capri) que havia baixat un moment del cel amb un vol low cost. L’hi estava estenent una recepta al Dr. Cercas:

“Piqui, rasqui, piqui, rasqui,
rasqui, piqui, rasqui, piqui,
que li piqui qui s’ho rasqui,
que s’ho rasqui qui li piqui”

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa