Fixa’t. Com passa el temps. Ja és estiu. I mirem l’horitzó el meu gat i jo. A glops bevem vi d’escarola i ametlla garapinyada. Hem perdut el compte. Però l’horitzó continua al mateix lloc. Anem bé, cirerer. I el gat ja les té aquestes coses. I enmig del no res s’afila els bigotis:
-Vés, la gent és sempre molt pessimista
-Què dius bestioleta?
-Mira això de la prohibició dels toros… N’hi ha que estaran ben contentes…
-Però què dius animalet?
-Home, les vaques. Ara tindran els toros tot lo sant dia per elles. Xaval, inverteix en toros i vaques, que això pujarà. Hi haurà una criamenta!!!
Al meu gat li ha pujat l’escarola al cap. Estarrufat com una mala herba. Com que no tinc insecticida a la vora li foto un cop amb el best-seller que llegeix. Patapum, pum, pum. Miro i remiro. Serà bèstia la bèstia! S’està llegint el Codi Civil! Lectura lleugera, com espàrrec de pot amb maionesa de pot. Pol Pot de Paper.
-Animal! Què fas llegint el Codi Civil?
-Aquí està la veritat!
-Què vols dir?
-Home, home, home! Guaita el Codi Civil Espanyol! Fins el 1981 no accepta el dret a la Investigació de la paternitat! Grossíssim!
-No t’entenc…
-Home, home… A tu no t’afecta, però en casos com el meu, que no sé ni qui és mon pare, ni ma mare… Tot i que sí t’he de dir la veritat jo posaria la pota al poc que sóc fill del gat del lampista i que ma mare tenia un botiga de congelats de rata al carrer Major. Però clar!!! No ho sabia! Sense aquesta llei els orfes no teníem dret a saber qui eren els nostres pares de veritat.
-Bé, entenc, entenc, però…
-Doncs… Que Espanya no incorpora el dret de la investigació de la paternitat fins el 1981!!!
-I…?
-Hominoide ruc! Que n’ets de somera! Doncs que Catalunya des de el segle XIII que reconeix aquest dret!!!! Ho entens?
-Aha…
-Espanya no ha volgut mai que sàpigues qui són les teus pares!!!! Espanya no ha volgut mai que sàpigues la veritat de la teva vida!!! Amb una llei es pot explicar molt!
Estimat lector, no ens hem tornat bojos el meu gat i jo. Això és cert. I així li vaig dir aquesta setmana a un bon amic meu per argumentar-li –amb suor (post)industrial- els milions i milions de diferències entre Espanya i Catalunya. Ais, ais. Des de Ramon de Penyafort i els seus Decretals Catalunya reconeix la Investigació de la Paternitat… i Espanya… fins el 1981. No és significatiu? Espanya no vol que sàpigues qui et va parir. Vuit segles ens separen. Algú vol viure amb vuit segles de diferència? Algú no vol tenir dret a saber? Algú pot entendre tot això? I només és una coseta. Una coseta de no res.
Tenim feina. Molta feina. Més de la que ens pensem. Per això el meu gat i jo no farem vacances. Benèvol lector, ja t’ho explicarem a la tornada, que ara ens prenem una altra copeta de rom d’escarola per continuar treballant. A la teva salut, lector! Molt bon estiu! Tornem al setembre, perquè els catalans sempre tornem. De fet, no hem marxat mai.
