El mètode Montoro: Amagar les dades

"El resum polític és admirable: mentre no es reconegui l'abast de la injustícia, ningú no podrà queixar-se"

En la seva darrera visita a Barcelona el Ministre Montoro ha anunciat a bombo i platerets que ha encarregat a un grup d'experts un "nou mètode" per mesurar els fluxos fiscals interterritorials. Diu que aquest mètode superarà la noció de balança fiscal, i acabarà amb la polèmica del Dèficit Fiscal de Catalunya. El "Metode Montoro" desmuntarà definitivament, amb evidències contundents, els arguments que afirmen que Catalunya contribueix a les arques de l'Estat molt massa més del que rep en retorn –el famós 8% del PIB, ho recorden?. Quan el "Metode Montoro" es faci públic quedarà meridianament clar que pertànyer a Espanya és un bon negoci pels catalans. 
 
Les balances fiscals interterritorials són exercicis de comptabilitat pública complexos. Els criteris no són indiscutibles. I sobretot, cal disposar de bones dades. Tot i la complexitat, els diversos mètodes han estat abastament estudiats i tenen un sòlid consens entre els experts de la comunitat acadèmica internacional. Hi ha dos procediments. El més directe és facil: s'assignen despeses i ingressos al territori on es es mouen els calés. És el que es coneix com el criteri dels fluxos monetaris.
 
L'altre mètode es diu del flux de beneficis. Aquest és molt més complicat d'aplicar: cal identificar els "beneficiaris" de les despeses, i això no es tan fàcil perquè requereix criteris per decidir quins territoris són els beneficiaris de despeses com un nou Picasso pel Museu Reina Sofía, o la coberteria a l'Ambaixada de Washington. Finalment el resultat d'un o altre mètode cal ajustar-lo segons el nivell de deficit de l'Estat: o sigui, allò que tots plegats paguem avui a crèdit i en el futur en impostos. Fins ara, sempre que s'ha fet el càlcul de les balances, ja sigui el govern i economistes privats, catalans o no, ha donat el mateix: 8% del PIB pel primer mètode. I ha resultat un gran joc de trilers pel segon mètode, segons el qual els catalans ens beneficiem de la inversió en polítiques que, per exemple, minoritzen la nostra llengua. Al capdavall, però, calculant les balances fiscals amb un criteri o l'altre el que compta és que l'aplicació del criteri sigui rigorosa, i s'exposi amb transparència. El mètodes estàn ben establerts. Per fer els números, els experts només necessiten les dades.
 
Ah, les dades, on són les dades? A gener de 2014, ja fa temps que totes les operacions de l'hisenda pública espanyola es fan amb una clicada del ratolí. L'Agencia Tributaria i el Tresor són punters en l'ús de les noves tecnologies. El Govern espanyol té les dades, hi tant! Però ningú més hi té accés: ni els ciutadans, ni els experts, ni els governs de les comunitats autònomes, ningú. El 2008 el govern espanyol va encarregar el càlcul de Balances Fiscals al Instituto de Estudios Fiscales. Van publicar els resultats corresponents a l'any 2005: un dèficit del 8,5% del PIB per Catalunya. Mai més, res més. Des d'aleshores les dades territorialitzades d'ingressos i despeses del govern espanyol són un secret d'Estat. 
 
I vet aquí que el senyor Montoro, en lloc de fer públiques les dades d'una vegada, ens promet una gran innovació metodològica. El ministre excita la meva curiositat; m'agraden els reptes per ampliar la frontera de l'anàlisi econòmica. Qui són els eminents experts als quals ha encarregat aquest desafiament intel.lectual? Friso per saber els detalls de la seva contribució, i per veure la llum. Si aquest savis s'empesquen un nou mètode que supera els estàdars actuals per calcular balances fiscals, la descoberta valdrà la pena. Però com podrem avaluar la seva contribució, i donar-los crèdit si s'escau, si no disposem de les dades? Com podrem avaluar les virtuts del seu mètode si no podem comparar amb les balances fiscals de sempre? 
 
Però Montoro no diu que la raó del canvi de metodologia sigui la voluntat de ser més precís, més transparent, més veraç. No. La raó, diu, és evitar que es generin greuges territorials. Deu voler dir que si es publiquessin les dades ens sentiriem agreujats?  Cada any, els catalans contribuim el 8% del noste PIB a l'Estat sense cap contrapartida: Solidaritat, delme, espoli, extorsió... triïn el terme vostès mateixos. Si el ministre Montoro disposés de dades per desmentir-ho, no creuen que li interessaria fer-les públiques? El resum polític és admirable: mentre no es reconegui l'abast de la injustícia, ningú no podrà queixar-se. Ja m'imagino, doncs, que per crear el nou mètode primer deuen haver decidit el resultat conciliador, i després ja s'inventaran la metodologia.
 
El Mètode Montoro: Amagar les dades. En aquest cas, el menysteniment als experts, és també el menysteniment als ciutadans.

 
 

Comentaris