El messianisme de Laporta

"Reagrupament no és la seva opció, perquè ell no està fet per incorporar-se a res que no hagi parit a la seva imatge i semblança"

N, de Nació; "L'home no és esclau de la seva raça, ni de la seva llengua, ni de la seva religió, ni del curs dels rius o de la direcció de les cadenes de muntanyes. Una gran congregació d'homes, sana d'esperit i ardent de cor, crea una conciència nacional que es diu nació. Mentre que aquesta conciència moral prova la seva força pels sacrificis que exigeix l'abdicació de l'individu en profit de la comunitat és legítima i té dret a l'existència" (Ernest Renan, Què és una nació?)

Comencem l'any amb perles laportianes: "Sí que puc ser un líder i em sembla molt bella l'aspiració nacional d'aconseguir la llibertat pel meu país". Ja fa temps que sabem que a Joan Laporta no li falta ni tieta ni àvia, ni tampoc ambició. Més aviat el que li faltaria és una mica d'humilitat. De fet, ahir ens despertàvem amb una entrevista del president del Barça al diari El Mundo, on desvetllava com el sedueix la idea de presentar-se com a candidat a la Generalitat amb un partit nou. Sorprèn que Laporta, que tant li agrada esputar sobre la caverna mediàtica, esculli aquest mitjà de comunicació --tan pròxim a l'independentisme-- per denunciar que ja n'hi ha prou que Catalunya sigui l'estora d'Espanya. Potser ja es tracta d'això.

Però bé, deixem aquesta qüestió de banda i centrem-nos, novament, en les perles de les quals parlàvem al principi. La primera: "Mai he fet política de partits des de la presidència del Barça: he fet país, que és molt diferent". La segona: "El somni català existeix, però ens han adormit, ens han narcotitzat". La tercera: "Som un país de gent que treballa, que integra (…). Hem de despertar, reaccionar". La quarta: "Som portadors de l'èpica més emocionant de la història: la que guia els pobles sotmesos cap a la lliberat". Els sona d'alguna cosa allò de "fer país", "el somni català", "som un país de gent que treballa" o "l'èpica dels pobles"…? Ha nascut el messiànic Laporta, que no pensa negar-se a servir el nostre país perquè no voldria morir amb el remordiment de saber que "no ha fet tot el que podia, no ha lluitat fins el final" per tot allò que estima. Pujol va encunyar expressions que han restat en el vocabulari polític català: fer país, fer poble, construir Catalunya. Expressions que ara interioritza i assumeix com a pròpies en Jan. Però ni el temps ni el moment, ni sobretot el personatge, són els mateixos.

Coneixent-lo, a ningú se li escapa que Laporta mai no es presentarà a les pròximes eleccions amb cap partit o plataforma on no pugui fer i desfer al seu gust, tal com ha fet al Barça. Conseqüentment, Reagrupament no és la seva opció, perquè ell no està fet per incorporar-se a res que no hagi parit a la seva imatge i semblança. En Jan, ara sí, està valorant si té prou tirada com per ser seguit pel mig milió de catalanistes que es troben en el sac de l'abstenció. Si el resultat de l'equació és positiu, encapçalarà un partit o una plataforma on no li caldrà més missatge ni marca que la seva pròpia. Si al contrari, el resultat és negatiu, en Jan no es llençarà a la piscina. No és un perdedor. Ni per Catalunya.

El politòleg Ernest Renan deia que la nació és la profunda raó de voler ser. I afegia que la nació és la culminació d'un llarg passat d'esforços, sacrificis i devoció. Jan, pren-ne nota.

 
 

Comentaris