El martell de Peter Gabriel

"Tan de bo que durant el referèndum de l'1-O hi haguéssin hagut càmeres de Witness per recollir el testimoni del què va passar"

Ara fa uns dies el músic britànic Peter Gabriel va fer una declaració de suport a la independència de Catalunya. Va ser en el transcurs de la gala de lliurament dels Premis Enderrock, a l'Auditori de Girona. No em van sorprendre les paraules de l'exlíder de Genesis  perqué el seu compromís a favor de la defensa dels drets humans i de denunciar les injustícies  és prou coneguda. Sobretot des que el 1988 Gabriel va participar amb d'altres artistes com ara Sting, Bruce Springsteen, Youssou N'Dour i Tracy Chapman en una gira de concerts organitzada per Aministia Internacional que volia reivindicar la lluita pels drets humans al món. Durant la gira, l'autor de Don't give up i Solsbury Hill anava amb una sony handycam per gravar els diferents testimonis que es trobava pel món i li explicaven les diverses històries que havien patit. Amb aquestes proves a les mans es va adonar de la força d'aquests testimonis per denunciar els abusos.

 

Això, més el fet que l'any 1991 un videoaficionat va fer córrer les imatges que va gravar de la brutal pallissa que va rebre Rodney King jr per part de la policia de LA el van animar a fundar l'any següent, el 1992, la organització Witness, en anglès testimoni. Des de llavors la seva missió és associar-se amb organitzacions en el terreny per donar suport a la documentació de les violacions dels drets humans i les seves conseqüències, a fi de promoure el compromís públic, el canvi de política i la justícia. Witness ha desenvolupat kits de capacitació per ajudar a activistes i videògrafs a fer servir el vídeo amb efectivitat i seguretat per donar suport a les seves campanyes de promoció. El vídeo com a document, com a prova que han de fer servir les organitzacions de drets humans, mediambientals i de justícia social per fer-se sentir i respectar en qualsevol causa que arriba a la justícia. L'objectiu de Witness és que hi ha hagi càmeres arreu per poder denunciar amb garanties el femenicidi a Mèxic, els nens soldat al Congo, l'esclavatge sexual al Brasil o als Estats Units, els abusos contra la gent gran, la pederàstia. Gràcies als vídeos promoguts per l'organització de Gabriel, que reflectixen brutals agressions als drets humans, ha aconseguit guanyar batalles en els fronts judicials.

 

 

Tan de bo que durant el referèndum de l'1-O hi haguéssin hagut càmeres de Witness per recollir el testimoni del què va passar. Ho dic perquè sembla que els que estan jutjant aquells fets no en volen saber res de les imatges que va enregistrar TV3. Tal com cantava, premonitòriament, el mateix Gabriel a la cançó Sledgehammer l'any 1986:  "Vull ser el teu martell/ Per què no em crides? És millor que truqueu al martell/ Posa la ment en repòs/  Seré el teu martell/Aquest pot ser el meu testimoni/ Sóc el teu martell/ No hi ha cap dubte sobre això." Un cop fet el missatge pels Enderrock no estaria de més que el cridéssim a Gabriel, perqué alguns dels càmeres del seus witness vinguéssin a veure com els drets humans es continuen vulnerant en aquest país. Necessitem el martell de Peter Gabriel.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?