El marquès de Sade

"La repressió i la llibertat, antítesis completes, van encara de bracet"

Sota el títol de Justine ou les malheurs de la vertu (1791), publicada per primera vegada als Països Baixos, hi ha una novel·la centrada en un personatge, Justine, que maldarà per seguir el camí de la puresa.

Proa ha publicat una edició commemorativa del bicentenari de la mort del Marquès de Sade, il·lustrada i en tapa dura, amb la traducció i pròleg d'Albert Mestres, de l'obra que, en català, porta el nom de Justine o les dissorts de la virtut. A la faixa que acompanya el volum, així com també a la contra, s'hi recullen les paraules de Terenci Moix (a El País), que afirmava que «Sade representa l'últim intent desesperat de la raó per explicar-se el gran caos de l'univers». Més enllà de l'obra en si, Donatien Alphonse François Sade (1740-1814), conegut com el Marquès de Sade, va ser un personatge francès que va despertar passions en vida i, encara potser més, després de mort. De fet, bona part de la seva obra escrita ha estat publicada durant el segle XX. A l'obra de Sade, que morí en un «asil per a pertorbats mentals a Charenton», hi ha un component clau, que és la sexualitat manifesta, bastida, això sí, amb arguments filosòfics i racionals. No en va, si consulteu ràpidament, veureu que l'etimologia de la paraula «sadisme» no ve, sinó, d'un antropònim concret.

Potser aquest comportament i forma de pensar eren mal vistos a l'època. Però l'essència humana no ha canviat d'aleshores ençà (diria, encara més, que l'essència no ha variat mai) i, en conseqüència, com defensa Mestres, Sade segueix vigent per això. La repressió i la llibertat, antítesis completes, van encara de bracet.


Marquès de Sade
Justine o les dissorts de la virtut (trad. d'Albert Mestres)
Barcelona: Proa, 2014

 
 

Comentaris