El mapa del senyor Rivera

"El que realment ens mostra és la Hispania Mediterrània, la Hispania que manté les finances de l'Estat, la Hispania que es revolta perquè vol un tracte més just"

L'altre dia van córrer per les xarxes socials i els mitjans de comunicació unes imatges del portaveu del grup parlamentari de Ciutadans al Congrés de Diputats a Madrid. Unes imatges on es veia el senyor Rivera amb un mapa de les àrees lingüístiques del català, un mapa que també és conegut com el mapa dels Països Catalans.

 

Però per què ensenya mapes?, per què aquest mapa precisament?

 

Responent la primera de les preguntes em recorda als arguments i les reflexions que feia el meu professor de Geografia a la Universitat de Bolonya, en Farinelli. Ens explicava els poder semiòtics i simbòlics que tenen els mapes com a eines ontològiques, i com  a eines comunicatives. Sempre ens deia que el més important dels mapes és el que no es veu, la informació que no conté, i que quasi sempre amaga un missatge que no es vol fer veure. Igual que hi ha textos que cal llegir entre línies, amb els mapes passa el mateix, cal llegir entre signes geogràfiques.

 

A l'endemà del dia que el senyor Rivera va ensenyar aquest mapa, ens va ajudar encara més a entendre perquè ensenyava aquest mapa, i ara respondrem a la segona pregunta que ens fèiem; per què aquest mapa precisament?

 

Les primeres interpretacions poden deduir que el senyor Rivera volia denunciar el nacionalisme català, no només pel que fa a Catalunya, al Principat, sinó també voldria denunciar l'irredemptisme de la cultura i la llengua catalana, per dir que l'amenaça catalanista va més enllà de les fronteres del Principat, exagerar, augmentar la sensació d'amenaça, però no només.

 

El mapa que tenia el senyor Rivera a les mans és un mapa que representa moltes coses, i que ens ajuden a entendre el perquè si ho contextualitzem al debat del dia següent que té a veure amb el tema del finançament del País Basc, el que s'autodenomina el Cupo Vasco.

 

No sé si serà una casualitat però el mapa dels països catalans coincideix, grosso modo, amb tres de les quatre regions que aporten més diners a l'estat dels que desprès reben, és a dir, són tres de les regions amb les balances fiscals en negatiu respecte a les aportacions de l'Estat, la quarta de les regions és Madrid, però això és una altre debat, que ja farem un altre dia. El senyor Rivera ens mostrava amb aquell mapa les regions que posen, i que posaran problemes a la seva manera d'entendre la nació espanyola i el seu reflex posterior, en el funcionament de l'Estat espanyol.

 

La setmana passada a València hi va haver una manifestació multitudinària que demanava un nou i millor finançament pel conjunt del País Valencià. I també fa temps que escoltem veus que el Govern de les Illes Balears que demana el mateix, cansats de ser durant molts anys els que posen diners i recursos propis al conjunt de l'Estat i que desprès no tornen.

 

No deixa de ser curiós que els dos governs, el del País Valencia, i al de les Illes Balears, hi sigui al capdavant un president i una presidenta del PSOE, d'un PSOE lluny de la visió centralista de l'aparell nacional del PSOE, i que té com a socis de govern, partits d'esquerres i partits regionalistes. Tota una declaració d'intencions.

 

Que ens mostrava realment el senyor Rivera amb aquell mapa? Doncs això, ens ensenyava quins son els territoris que posen i que posaran problemes a la seva visió de país. Territoris que s'escapen a la visió aznaraiana del que ha de ser la nació espanyola. Recordem que Rivera, oficialment, ja és l'alumne avantatjat de les tesis sociopolítiques sobre el que ha de ser Espanya i que surten dels forns de les FAES, el think tank del aznarisme postmodern, una espècie de bushsime hispànic.

 

 

El problema del conjunt de la classe política espanyola és que l'únic mapa sobre el que ha ser l'Estat espanyol és el mapa de Rivera, no tenim cap alternativa al respecte, i l'aplicació del 155 així ho demostra. Llegia ahir que a la famosa comissió de reforma territorial la proposta de mapa d'Espanya del PSOE no està gens compartida amb la resta del bloc del 155, el que condemna al fracàs qualsevol tipus de proposta alternativa al mapa de Rivera.

 

I com dèiem abans els mapes amaguen més coses de les que ensenyen, i el mapa de Rivera és un exemple del que vindrà, parla de Catalunya, del mapa del domini lingüístic català, però el que realment ens mostra és la Hispania Mediterrània, la Hispania que manté les finances de l'Estat, la Hispania que es revolta perquè vol un tracte més just. Espanya necessita mapes i l'únic que en té és en Rivera, i el mapa del Rivera és el mapa de l'aznarisme postmodern.

 

El Professor Farinelli ens recordava que el model acadèmic de la concepció ideal d'un Estat-Nació, d'un Estat centralitzat, respon a tres conceptes apriorístics; la continuïtat territorial, l'Homogeneïtat nacional i l'isotropisme, és a dir, que tot el territori nacional tingui només i exclusivament un únic centre de poder. Aquests conceptes apriorístics coincideixen amb el relat que el senyor Rivera va fer al Congrés per defensar la seva postura sobre el "Cupo Vasco" i que enllaça amb el missatge del seu mapa.

 

La geografia és més necessària que mai per donar alternatives als mapes del senyor Rivera.

 

Comentaris