El llaç Streisand II (presos polítics i exiliats)

"Encara que sigui entre cometes, mitjans públics i privats d'arreu de l'estat han parlat de primer cop de presos polítics i d'exiliats."

Poc pensava aquest humil articulista que, quan fa una setmana, va publicar un article sobre la polèmica dels llaços grocs, la Junta Electoral espanyola (JEC) donaria un nou motiu per parlar de l'efecte boomerang que tenen les seves decisions. Amb la decisió de prohibir que els periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio parlin de presos polítics i exiliats, fa més de 24 hores que no només els mitjans públics catalans estan fent servir aquesta expressió sinó que altres cadenes, diaris i emissores que fins ara no ho havien usat, ara ho estan dient.

 

Encara que sigui entre cometes, mitjans públics i privats d'arreu de l'estat han parlat de primer cop de presos polítics i d'exiliats. Ho han fet per obra i gràcia, novament, de la Junta Electoral. Tornem-hi (igual que amb els llaços grocs): amb la intenció que no es parli de presos polítics i exiliats, la decisió de la JEC ha provocat el sentit contrari a allò que perseguia la prohibició. He sentit "presos polítics" per boca de persones que mai a la vida ho havien dit llevat quan es referien al règim de torn que s'adigui amb les seves preferències polítiques (Veneçuela, Qatar o Guinea Equatorial).

 

La discussió però pot ser tan absurda com eterna: què passaria ara si Junts per Catalunya (JxC), Esquerra Republicana (ERC) i Front Republicà (FR) presenten una demanda perquè consideren partidista que als presos polítics se'ls digui polítics presos? Dir-los polítics presos és, efectivament, una manera d'emfatitzar que no se'ls vol considerar presos polítics. Perquè si realment són polítics presos, sobta que a Oriol Pujol no se l'hagi nomenat mai així o que s'hagi assenyalat qualsevol condició més a la resta de presos: no hem sentit mai els gerents presos, els economistes presos o els policies presos per referir-nos a Luis Bárcenas, Rodrigo Rato o José Manuel Villarejo.

 

Si amb presos polítics pot haver alguna discussió sobre la intencionalitat lèxica, amb exiliat no. El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix exiliat com aquella persona "que viu fora de la seva pàtria voluntàriament o per força". Qui pot discrepar que Carles Puigdemont, Marta Rovira o Anna Gabriel són exiliats? És més, he anat a buscar la definició al diccionari català perquè aquesta és la llengua de TV3. Però en castellà, 'exiliado' respon a la definició de: "Expatriado, generalmente por motivos políticos". Per tant, pel mateix motiu que abans, què passaria ara si JxC, ERC i FR presenten un recurs a la JEC en el sentit contrari: demanar a TVE que sí, que es refereixin als exiliats com a exiliats?

 

 

Les dues decisions de la JEC tenen una profunda connotació política, de part. Però més enllà d'això, denoten també un sistema antic. I com a mostra (per no exemplificar-ho sempre en el debat independentista), el dia de reflexió o la prohibició de les enquestes cinc dies abans d'acabar la campanya. En una època, com l'actual, en què la informació circula més lliure que el control que es vol imposar, quin sentit té intentar impedir que la vigília electoral no apareguin els candidats i els sondejos? Cap ni una. Només provoquen, justament l'efecte contrari, l'efecte Streisand, que la fruita prohibida tingui més bon gust. 

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?