El judici del Tribunal Suprem va caient per un pendent moral cada cop més acusat. Els guàrdies civils, exagerant la seva (suposada) por fins a la caricatura, es connoten com una policia política davant de la major part de la societat catalana. Això, sumat a una evident coordinació entre els fiscals i els agents deixa els acusats en una indefensió total, sense que els seus advocats puguin fer gaire cosa més que protestar, una i altra vegada, per les limitacions asfixiants que els imposa Marchena.
Tot plegat, un desastre perquè si queda algun consens transversal a la societat catalana aquest és que les represàlies contra els dirigents polítics de l’independentisme són, com a mínim, abusives. Tot l’independentisme, els sectors intermedis i la part menys encegada de l’unionisme coincideixen (i això en si mateix ja és rellevant) en el fet que la presó i l’exili forçat de tantes persones posa molt difícil la recuperació d’un diàleg -útil i viable- que pugui mitigar els efectes profunds de la crisi política entre les institucions catalanes i les espanyoles.
Les elits de Madrid podrien haver utilitzat el judici per intentar reprendre un fil de relegitimació de l’Estat a Catalunya. No ho han volgut serà això el que salvarà la mobilització permanent de l’independentisme.
