EL GULAG VALENCIÀ

"Convençuts com estàvem que els empleats ja no existien perquè tots érem col•laboradors i el xiscle d'un amputat bolivià ens redescobreix el gulag en una panificadora valenciana"

Compte a l'hora de tallar llesques de pa. No perquè engreixi, que també. Les barres d'avui tenen tirada al Tortell de Reis. Només que en lloc de fava seca i figureta la sorpresa s'amaga en forma de carn esgarrada del braç d'un immigrant. El Pa de Sant Jordi també transmuta i el color de la molla ja no el dóna la sobrassada, sinó la sang cuita d'un esclau vingut d'ultramar.

"Digues al metge que t'has tallat mentre t'afaitaves". Devia ser la frase que l'amo va dictar al seu esclau mentre l'abandonava a dos-cents metres de l'hospital amb nervis, ossos i músculs trinxats i ben a la vista. "Si no s'ho creuen afegeix que els indis us afaiteu amb una destral i que t'ha relliscat de la mà perquè anaves borratxo". Després a corre-cuita a la fàbrica a netejar la màquina i a llençar la carn morta als gats famolencs de la barriada. Un braç és poca cosa per fer-li escrúpols al just in time.

El món habita en un cranc que camina enrere. Tornen la mina i les piràmides, el ranxo i la pocavergonya. Convençuts com estàvem que els empleats ja no existien perquè tots érem col•laboradors i el xiscle d'un amputat bolivià ens redescobreix el gulag en una panificadora valenciana. La maldat no està només en el sou, per poc que sigui; habita més aviat en la creença que amb set-cents euros es compren també extremitats i silencis.

Cada contractació fraudulenta, cada treballador tractat com un animal, cada tros d'assalariat trobat en un contenidor és una plantofada a les justes aspiracions de molts empresaris. Per això les patronals haurien de sortir en tromba per avergonyir aquesta hiena de Gandia disfressada de forner i cobrir-lo d'insults fins que els timpans li rebentessin.

Les cotitzacions a la seguretat social són excessives. Però l'argument per tombar-les no és omplir els contenidors de treballadors sense contracte tallats a rodanxes. El braç que ja no ho és mereix formol per assemblar-se al de Santa Teresa. Tornat ja incorruptible hauria de presidir totes les reunions de la CEOE per recordar allò que no són ni volen ser la majoria d'empresaris.

 
 

Comentaris