El gripau

"L'aliança de les dretes al sud d'Espanya confirma el retorn de la naftalina més pudent a les institucions"

"A partir d'ara, si no s'està disposat a dialogar i a empassar-se un gripau de tant en tant això serà ingovernable". La frase és del president de Cs, Albert Rivera. Així es referia aquesta setmana a l'acord entre el PP i Vox per aconseguir la investidura del president andalús. Els de Rivera han de donar les gràcies als ultres per haver-los concedit l'accés al poder a Andalusia. D'aquesta manera es confirma la dependència entre l'extrema dreta i el partit taronja. Els dos partits es necessiten l'un a l'altre per tal que les seves agendes polítiques avancin.

 

El mateix dia que Rivera sortia a defensar l'acord andalús, Inés Arrimadas compareixia al Parlament de Catalunya negant qualsevol associació amb els de Santiago Abascal. Arrimadas afirmava taxativament: "A Andalusia Cs només té un soci que es diu PP". La realitat, però, la desmenteix i no hi ha ningú que es pugui empassar aquesta lectura que la cap de l'oposició va pretendre colar. L'aliança de les dretes al sud d'Espanya confirma el retorn de la naftalina més pudent a les institucions.

 

Tot i la necessitat de fer passar l'acord com un mecanisme per contenir i centrar les demandes més carrinclones i extemporànies de Vox, el fet cert és que probablement el mercadeig polític pels interessos d'uns i altres acabi passant factura als col·lectius que es poden veure més afectats per la onada neoconservadora que té a Andalusia l'epicentre. Arrimadas defensava que les crítiques a l'acord sorgien per l'interès d'un PSOE "rabiós" de perdre el seu 'cortijo' i que en realitat ningú havia pogut criticar els punts del pacte de govern a què han arribat Cs i PP. Però les sospites són més que justificades. La dependència que el seu govern té del partit ultra ens pot fer pensar que a partir d'ara res serà decidit sense tenir en compte el parer de la ultradreta.

 

Aquesta aliança no ha passat gens desapercebuda a Europa on ja s'han alçat veus en contra, com és el cas del vicepresident primer la Comissió Europea, Frans Timmermans, que ha apuntat una preocupació ben legítima i és si el PP i Cs "pretenen governar amb el suport de l'extrema dreta, que rebutja els valors europeus més bàsics". "¿És aquest el projecte del Partit Popular Europeu per Europa, una coalició d'extrema dreta?" No sabem si aquest és el projecte del Partit Popular Europeu, però a l'Estat espanyol ja s'ha confirmat que així serà i que el model es pot replicar allà on calgui fer-se amb el poder. Es canvien principis bàsics per parcel·les de poder, cadires.

 

 

Aquí ja ens han fet empassar el gripau, olorem de nou la naftalina i preguem perquè algun dia no acabem ofegant-nos.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?