El gran rumor de la Diagonal

"Les meves dues clientes més assídues discutiran. Cuca de Llobatera viu a la part alta. La torba creuar la Diagonal per anar avall. Li repugna que la Diagonal esdevingui Rambla"

La meva clienta Cuca de Llobatera pregunta si és només un rumor que el director de La Vanguardia, senyor Antich, ha escrit que la reforma de la Diagonal fou el tema més present en els dinars del Real Club de Tenis Barcelona durant el Trofeo Conde de Godó.

Si ho diu La Vanguardia, senyora, no és un rumor. És veritat. Ho publicà el 26 d'abril. Em sorprengué que Cuca no estigués assabentada de la noticia. És una dama que freqüenta el village en els parties de l'esdeveniment més nice de la temporada chic de primavera.

Que en aquells àpats es parlés dels plans per retocar la Diagonal no té res d'especial. Ben el contrari. La Diagonal és la frontera intangible, espiritual, mítica, mental, entre dues maneres d'entendre la vida barcelonina. És, salvant totes les distàncies, la franja de Gaza de la Ciutat Comtal. És l'únic referent que ens queda –esmorteït, és clar- de la lluita de classes a escala urbana.

Ho sabia molt bé el malaguanyat Tito B. Diagonal, mort fa poc, periodista amb qui jo compartia un mateix sentit de la ironia.

Podré copsar en directe la batalla de la Diagonal en la meva Clínica de Rumors del 10 i al 16 de maig, període en el qual l'Hereu alcalde convida tothom qui viu i treballa a Barcelona a participar en una consulta sobre si fer de la Diagonal un bulevard o una rambla.

Les meves dues clientes més assídues discutiran. Cuca de Llobatera viu a la part alta. La torba creuar la Diagonal per anar avall. Li repugna que la Diagonal esdevingui Rambla. Ho troba vulgar, poc civilitzat, tanmateix. L'altra clienta, Fina Espígol viu més avall i no veu mai la Diagonal. La passa sempre per sota. Va en Metro.

M'esperen tardes tenses a la consulta. No podré encendre la pipa de tabac sense nicotina ni prendre el whisky sense alcohol amb la flegma que cal. Vostès se'n faran creus, amics lectors, però el dia de Sant Pere Chanel 5 (28 d'abril, segons el Calendari del Pagès) les meves Cuca i Fina ja discutiren a la consulta sobre el nom de la Plaça Francesc Macià. Cuca encara l'anomena Calvu Sutelu. Fina sosté que el seu veritable nom és Germans Badia perquè el seu pare, soci del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria, insistí fins a morir que aquest és el nom que tenia abans d'esclatar la guerra.

Si no saben on viuen, senyores, com s'atreveixen a votar?

 
 

Comentaris