El Gran Barrufet

Aquesta és la història d'un nen de l'escola Safa d'Horta que destacava per la seva alçada. Amb 15 anys feia gairebé 2 metres , es podria haver dedicat al bàsquet però es va posar de porter d'handbol i li va agradar. A la seva mare no, evidentment, ho trobava massa perillós per la integritat física del seu fill. Però ell va persistir. Va fitxar pel Barça. Va continuar estudiant i entrenant. Quan va haver de triar carrera, tothom donava per fet que faria INEF, però no. Ell va fer dret, i ara que es retira té feina assegurada: entra a formar part de l'equip jurídic d'un gran club esportiu. El seu. Quan juga sempre porta pantalons grocs perquè un dia va sentir un metge que explicava, que quan una persona està cansada, els ulls se'n van cap a aquest color. I així ha parat molts gols. El groc és el seu color de la sort, i no ha fet mai cas de cap superstició. Ara plega. Té ganes de tenir més temps per la seva família. Penja la samarreta. El número 16. David Barrufet, ha acabat amb quaranta anys la seva carrera professional a l'handbol amb la mateixa il•lusió de quan va començar. La il•lusió i la tendresa que transmeten seus ulls blaus. Aquest és, i no els més de 70 títols que ha guanyat, el seu gran èxit.

 
 

Comentaris