El fratricidi independentista

"Demano a l’ANC i a Òmnium que recuperin el protagonisme que van tenir el 2017 i que assumeixin la tasca d’unir les tres forces independentistes"

No hi ha enemic més poderós que un mateix. Per bàrbar i violent que sigui l’enemic exterior, els efectes dels seus atacs mai no són tan nocius com els de l’autodestrucció. De l’enemic exterior, se’n pot fugir; d’un mateix, mai. Ignoro si és perquè Catalunya està regida pel signe d’escorpió, però és evident que cap dels seus enemics té un fibló tan lesiu com el que ella mateixa es clava. Es diria, fins i tot, que experimenta un plaer morbós fent-se ferides que, en tot cas, haurien d’haver estat causades per l’Estat espanyol, no pas per efecte del seu masoquisme.

És cert que, de tant en tant, gairebé com un miracle, Catalunya trenca el malefici i assoleix fites històriques, com ara manifestacions cíviques de dos milions de persones, però també ho és que la desconfiança en les pròpies forces i la por inoculada per tres segles de captivitat acaben convertint en foc d’encenalls els seus esforços més admirables. Sembla obvi que si el tirà que t’esclavitza et fuetejarà igual, tant si fuges i t’enxampa com si finalment, temorenc, et fas enrere, la millor opció és intentar cloure el que has començat. Quin sentit té consumir energies fent un túnel que, un cop acabat, et farà por travessar? Si t’han d’engarjolar, que sigui perquè realment has fet alguna cosa, no per haver-ne tingut només la intenció. Preu per preu, sabates grosses, no?

No és estrany que hi hagi tants independentistes emprenyats amb els partits que afirmen ser-ho. Si no fos perquè coneixem en el terreny personal l’honestedat de molts dels seus membres, faria temps que hauríem conclòs que termes com ‘independència’ o ‘fem República’ no són per a ells res més que mers eslògans destinats a fer bullir una olla que no tenen intenció de servir. Qui ens havia de dir que el famós ‘ara no toca’ dels autonomistes del segle XX seria la divisa dels independentistes del segle XXI.

L’espectacle fratricida que estan oferint JxCat, ERC i la CUP és llastimós. Aquella abraçada del 2014 entre el president Mas i David Fernández, que va encendre totes les alarmes de l’Estat espanyol pel poderós missatge que llançava al món, ha quedat en un miratge. El fet que dues opcions polítiques tan divergents com les que ells representaven fossin capaces d’empassar-se un munt de gripaus i avançar unides per la llibertat de Catalunya, feia aquest país realment imparable. Imparable! Doncs bé, d’aquella foto, aviat en farà cinc anys. I com més intens és el foc creuat entre les tres forces independentistes més gran és l’estalvi de l’Estat espanyol en munició. S’entén, oi? Si l’enemic és tan estúpid que es dispara a si mateix, no t’hi fiquis, deixa’l que t’acabi la feina.

Es poden entendre certes lluites en el si d’un Estat, ja que l’accés al poder comporta molts avantatges, però en el si d’una colònia com Catalunya el govern de la qual no té ni tan sols capacitat per controlar-ne els aeroports i els trens de rodalies, resulta esperpèntic. I així ens va, repetint les batusses autonomistes de sempre i les lluites fratricides del captiu que, incapaç d’enfrontar-se al carceller, s’enfronta amb els seus propis companys i els categoritza: captius de dretes, captius de centre, captius d’esquerres... Déu meu! Amics de JxCat, ERC i CUP, no hi ha captius de dretes, ni de centre, ni d’esquerres, hi ha captius. Només captius! S’entén que el carceller fomenti la categorització entre ells, però que ho faci el captiu és suïcida. Només, només, només, repetim-ho mil set-centes catorze vegades, només la unió infrangible dels tres partits independentistes farà de Catalunya un país lliure.

Les camàndules que no parem de sentir dia rere dia, dient-nos que “això no va de cadires”, que “això va de projectes”, que “això va de pactes de ciutat”... han indignat tantíssima gent perquè suposen un frau electoral. Un frau, perquè impliquen una desvergonyida mentida (“no pactarem amb els carcellers!”, deien abans de les eleccions), i un frau, també, perquè si ens queda un bri de dignitat no es pot legitimar el Partit Socialista, ni com a partit d’esquerres, perquè no ho és, ni com a partit democràtic, perquè els demòcrates no empresonen la dissidència. Estem parlant d’un partit repressor, estimats amics independentistes, que ha trinxat el nostre país. I ho ha fet, ho fa i ho farà en clau quadripartita amb PP, Ciudadanos i Vox, Darrere de cada cop de porra que els nostres fills, pares i avis van rebre l’U d’Octubre, hi havia el PSOE; darrere l’empresonament de la meitat del nostre govern escollit a les urnes i darrere l’exili de l’altra meitat, hi ha el PSOE; darrere la criminalització i persecució de l’independentisme, hi ha el PSOE; darrere l’impediment que el president Puigdemont i Toni Comin puguin exercir com a eurodiputats, i que Oriol Junqueras pugui recollir la seva acta en aquell Parlament, hi ha el PSOE; darrere l’escàndol de l’espionatge espanyol a les delegacions catalanes a l’exterior, hi ha el PSOE... I així podríem seguir indefinidament, perquè la llista és infinita.

 

Els pactes amb el PSOE són una legitimació de totes aquestes agressions i de totes les que encara han de venir, i no hi ha cap “pacte de ciutat” que ho justifiqui. Que l’independentisme legitimi un partit com aquest, que utilitza el poder per violar els drets humans, demostra que no té full de ruta. La imatge que transmet és que no té sentit d’Estat ni esperit d’equip, només sentit de partit i esperit individualista, i així, amics, la llibertat és impossible. Potser per això ja només aspirem a barallar-nos per la gestió de les engrunes de l’autonomisme i estem convertint la política catalana en un pati d’escola tot fent-nos pam-i-pipa amb els ajuntaments i institucions diverses: “Jo tinc més que tu, elis, elis!” Són totes aquestes misèries, són totes aquestes renúncies i deslleialtats, les que veritablement aniran a la paperera de la història i us deixaran retratats a tots.

Ho he escrit mil cops en llibres i articles i mil cops més ho repetiré: No hi ha dret social més important que la llibertat, no n’hi ha, perquè la llibertat és la base de tots els drets socials. De tots! El poble que no és lliure està mancat de drets socials i subordinat a la voluntat dels seus carcellers, i la diversificació d’energies en la gestió de la captivitat resta força i concentració a la lluita per la llibertat. Demano, doncs, a l’ANC i a Òmnium Cultural que recuperin el protagonisme que van tenir el 2017 i que assumeixin la tasca d’unir les tres forces independentistes. El captiu que s’allibera és el que talla la filferrada, no el que pinta el barracó. 

L’U d’Octubre va ser possible gràcies a la unitat, no pas a una lluita fratricida com l’actual. Ens van dir que no faríem el referèndum, i el vam fer; ens van dir que no hi hauria paperetes, i n’hi va haver; ens van dir que requisarien les urnes, i no en van trobar ni una; i tot gràcies a l’esperit d’unitat de l’independentisme, no pas a la seva divisió. No és, per tant, dient-nos el nom del porc i llançant-nos dards enverinats a través dels mitjans de comunicació, sinó recuperant l’esperit unitari de l’U d’Octubre, revertint els pactes indignes i treballant plegats, braç a braç, sense importar-nos les sigles del company que tenim al costat, com el món ens prendrà seriosament i farem de Catalunya un país lliure. I si això és absolutament impossible, aleshores, en comptes de proclamar-nos “independents”, proclamem-nos “impotents”. Serà més lleig, però més noble.

 

Comentaris (16)
Pues va a ser que sí Fa 3 mesos
Desconozco si es que eres liberal "puro" en el campo liberal, lo cual desvirtuaría la perspectiva en la conversación, pues entonces lo que dices "arriba a abajo" lo tendrías que decir de muchísimas organizaciones que luchan por derechos o contra discriminaciones (lo cual incluiría, por cierto, a Sociedad Civil Catalana, a los que se unen para "defender" el castellano, y todo lo q monta Cs también). Y sería una visión reducida al terreno ideológico. De todas maneras, hay demogogia al usa
LSO Fa 3 mesos
Esto no es un descosido esto es un roto, por lo tanto, con los actuales ERC-JxC-CUP no hay nada que hacer, están podridos, hay que hacer borrón y cuenta nueva, partido nuevo solo indepe. y gente nueva. Lo podrido se tira al rebuig, porque no se puede reciclar.
Narcís ( de la CUP, res a esperar que no sigui ' paperot de baixa estofa ' ; d'ERC, no sé què pensar que no sigui intentar fúmer .. ) Fa 3 mesos
És obvi que aquests amagats rere el mot espanya o madrid o ' ancha es castilla ' només cerquen nostre esfondrament i anihilació econòmica i nacional i . . . no se n'amaguen ( com pot ser possible catalans o població de Catalunya no se n'adoni ? ) !
Gabi Fa 3 mesos
A los que hablan de espontaneidad que sepan que la gente, la sociedad, se organiza. ANC y Omnium son sociedad civil. Confundís -bien por ignorancia, bien por estar influidos- espontaneidad (que en realidad ni la pura existiría para vosotros si es independentista, porque siempre va a haber alguien que mande un mensaje y vais a decir que pertenece "a tal") con lo de "abajo a arriba". Omnium y ANC son sociedad civil, por tanto, es de abajo a arriba. Es como mínimo masa social de abajo arriba.
Pues va a ser que no, Gabi Fa 3 mesos
A la sociedades civiles tipo Omnium o ANC las organiza el poder establecido. A Omnium mediante subvenciones millonaras en tiempos de Carod y a la ANC eligiendo como dirigente a quien conviene al poder, no a quien han votado los socios (que se lo digan a Liz Castro). De arriba a abajo más que evidente.
Pues va a ser que sí Fa 3 mesos
Desconoces cómo se votó a Elisenda Paluzie. A Baños se le excluyó por aparecer en los medios cuando el reglamento lo prohibe, como prohibe hacer campaña, en general. Te gustará o no el reglamento, pero es para todos. De entre 77 sale elegido quién es. Pretender que de disputas internas -como en cualquier organización de personas (hasta en cofradías religiosas) - por alcanzar la presidencia esté el poder detrás raya lo absurdo por habitual y, además, por plena ausencia de indicio.
Albert Vilà Fa 3 mesos
En la meva opinió, quan els polítics varen copsar la força social de l'ANC dins l'independentisme, els polítics varen agafar les rendes, però són polítics i NO líders socials. Per això tot ha anat com ha anat. Jo no veig cap opció que una nova unió de partits. Les meves esperances són o bé la Crida Nacional (partit unitari) o bé fer com Irlanda, crear un partit amb líders socials patriotes de cada àmbit i arraconant els polítics...
Ramon Fa 3 mesos
Els sabatots ERC I la CUP no són realment independentistes. Ni demòcrates. I el pitjor de tot, ni nacionalistes catalans.
Lluís Botinas lagotacatalana.cat Fa 3 mesos
Escrius, Víctor: “Només, només, només, (...) només la unió infrangible dels tres partits independentistes farà de Catalunya un país lliure.” Desitjo que no sàpigues que el 27-O Forcadell, amb l’acord dels teus “tres partits independentistes”, va llegir “República Catalana bla, bla, bla” i va posar a votació UN ALTRE TEXT. Els tres van acordar demanar vot secret i els tres van decidir quins 2 dels 72 s’abstindrien. Això és unitat... en la traïció! Llegeix “Element
ANC y Omnium son el equivalente de las consultas a las bases de Iglesias & Colau cuando quieren o necesitan el correspondiente baño de masas Fa 3 mesos
Si bien la consulta a las bases sale bastante más barata, resulta menos vistosa y pintoresca que las manifas y el merchandising.
Algú ho sap i ho pot dir? Fa 3 mesos
Com s'ha passat d'un moviment popular, espontani, transversal, lliure, optimista i de futur com el dels anys 2010 a 2014 a la situació actual, entre 2015 i ara. Què s'ha fet tan malament, com i perquè?
Fàcil d'explicar Fa 3 mesos
Perquè el moviment no era popular ni espontani ni transversal. Tot venia dels partits polítics i la Generalitat que utilitzaven l'ANC i Omnium com milícies civils, és clar controlades. Lliure i molt optimista si però amb poc futur, com s'ha vist.
Lluís Botinas lagotacatalana.cat Fa 3 mesos
Escrius: “Només, només, només, (...) només la unió infrangible dels tres partits independentistes farà de Catalunya un país lliure.” Desitjo que no sàpigues que el 27-O Forcadell, amb l’acord dels teus “tres partits independentistes”, va llegir “República Catalana bla, bla, bla” i va posar a votació UN ALTRE TEXT. Els tres van acordar demanar vot secret i els tres van decidir quins 2 dels 72 s’abstindrien. Això és unitat... en la traïció! Llegiu “Elements centrals
Marc Fa 3 mesos
Unitat per la Independència!!! //*//
Un altre bot .... Fa 3 mesos
.... unionista-indepe.
artur del xúquer Fa 3 mesos
Excel.lent , i solucions. Que algú obligue els polítics a llegir-lo
Pere Fa 3 mesos
Jo també estic trist, Víctor, però amb persones com tu , independestista de pedra picada, et fan creure que tindrem un futur de llibertat!. Gran article!
Teresa Fa 3 mesos
L'únic fet pòsitiu de la CUP és l'abraçada de Mas i D. Fernàndez, la resta, porqueria de la coherència d'una gent intransigent que no ha superat la independència. Entre ERC i ara Junts ha estat una lluita del primer per superar el segon, és allò de "matar el pare" per ser o quelcom. Un desastre. La resta de partits són fills de la immigració franquista. ANC i Òmnium, una esperança sense poder.
JLMK Fa 3 mesos
L'article és excel·lent. I serveix per a reconèixer allò que ningú diu perquè no ho vol sentir dir (per si de cas l'inclogués a ell) : el Poble Català és, essencialment, COVARD. I res més que això...
L’ANC i Òmnium no poden recuperar el protagonisme Fa 3 mesos
Perquè mai l'han tingut en realitat. Només han estat la pantalla que la Generalitat de Mas i Puigdemont va posar davant de la gent per fer veure que tot anava de baix a dalt i no a l'inrevés. Ara que la Gene no té un líder tot l'embull ha deixat de funcionar.
jordi Fa 3 mesos
Em fa l'efecte que aquesta darrera opinió no està prou rumiada i li manca base sociopolítica. Ha estat , és i seguirà sent la gent en general no militant que empenyerà els polítics. Dificilment tornarem a tenir (a acceptar) un lideratge a l'estil de "l'Avi Macià". I tot passa per què no crec que els actuals dirigents llegeixin els milers de clams per la unitat. És el sectarisme i l'ego, un coktail ruinós que mostra fins a quin grau de irresponsabilitat poden adquirir els dirigents re
Hombre @Jordi Fa 3 mesos
Los ciudadanos pueden hacer muchas cosas espontáneamente. Lo que no pueden hacer de forma espontánea es ir a una manifa con las camisetas reglamentarias que han comprado a la ANC y otros, a ocupar el sector de la calle que les han asignado, a hacer las coreografías organizadas, a ir a Barcelona en los autocares del ayuntamiento de su pueblo. Todo esto una y otra vez. Y cuando no es así no se organiza nada. De arriba a abajo, hombre. Más claro agua.