L’unionisme no ha va aconseguir ahir ni tan sols omplir la plaça Catalunya, quan el procés català es troba en el seu moment més decisiu. Tot i la profusió de mitjans que ha exhibit la plataforma Societat Civil Catalana, amb anuncis a doble pàgina en algun diari inclosos, l’afluència de contraris a la independència ha estat indiscutiblement feble. Ha punxat de forma clara en el pitjor moment per fer-ho. És evident que Societat Civil Catalana comptava amb el suport de l’Estat, i per tant dels grans mitjans de comunicació que en depenen d’una manera o altra, que avui dia són la majoria. I també tenia molts recursos, no cal preguntar per què. Però ha fracassat com a projecte. Societat Civil Catalana no ha convençut ningú de passar-se a l’unionisme, i només té capacitat de mobilitzar el sector radical, el que no vol que votem. L’espanyolisme a Catalunya tindrà sempre un problema, i és que la història d’Espanya és la que és, trufada de repressions internes i d’al·lèrgia cultural. I aquestes són un element identitari de la pota negra de l’espanyolisme. Fan esforços, però barrejar això amb la resta de l’espanyolisme -el que té sentit democràtic i que votaria No a la consulta a l’estil britànic- és complicat. A la pràctica, només s’apunten a la via radical Joaquim Coll, Carme Chacón i Josep Borrell.
- CA
