Els sis policies que han anat a detenir un humorista perquè es pensaven que era Carles Puigdemont donen el to de la tempesta pistolera que s’està abatent sobre la societat espanyola, no només sobre la catalana. La involució democràtica és tan visible que fins i tot alguns mitjans de Madrid han començat a criticar, selectivament, algunes decisions bàrbares, com la censura d’una obra d’art a Arco perquè es referia als presos polítics. L'”a por ellos” està tan fora de control que, de Ciudadanos cap avall, ningú no està lliure de sospita.
Aquest Estat policial, com passa en aquests casos, es considera invulnerable a l’oposició interna i a l’opinió externa. Però la brutalitat autoreferencial fa que qualsevol reforma es converteixi en una quimera i que el règim del 78 involucioni, inevitablement, cap a les formes del seu origen tardofranquista. El sistema fa treure banderes bicolors als balcons per defensar-se i són aquestes mateixes banderes les que el mineralitzen i n’impedeixen l’evolució democràtica. El fòssil espanyol es mossega la cua.
Més d’hora que tard l’esquerra espanyola -la que quedi- s’adonarà que els tribunals d’ordre públic també es poden girar contra ells. I aquell dia, a diferència del que ha passat sempre, el catalanisme ja no hi serà.
