Per art de màgia, el PSOE torna a ser federalista, com en els temps dels governs “amics” de Zapatero i Maragall. Ha destronat Rajoy i ha quedat miraculosament alliberat de la cursa ultra espanyolista. És per això que la ministra que supervisarà les administracions perifèriques proposa oferir als catalans una mica de sucre per assaborir millor el ‘cafè per a tothom’, amb una reforma constitucional, que sigui constitucional, és clar, però que restitueixi aquell Estatut aprovat en referèndum el 2005 i que el 2006 el mateix govern “amic” es vantava d’haver-se “cepillado”, en terminologia Guerrista, la mateixa que diu “nazi” al president Torra.
El PSOE, pel que sembla, ignora que justament el procés democràtic català que va començar amb aquests raspallats és el que ha abocat l’Estat espanyol a la crisi més brutal de deslegitimació del règim des de l’any 1978. I això ja no ho arregla un Estatut, requereix un canvi de calat tan profund que passa per canviar també Espanya. Nomes unes urnes i un plebiscit vinculant. Perquè com saben tots els federalistes del món, el federalisme és un projecte d’adhesió voluntària i no obligada. No s’han adonat que el peix al cove és mort? L’1-O del 2017 va marcar un abans i un després en una part substancial de la societat catalana, majoritària al Parlament i legitimada per a governar. Les porres i la repressió política i judicial posterior no permeten cap altre pacte que no passi com a mínim pel referèndum. Perquè el règim del 78 ha perdut la legitimitat a Catalunya.
El PSOE ho sap perfectament, de manera que el federalisme sobrevingut és només cosmètica per embellir un règim autoritari a ulls d’Europa. I és que l’executiu de Pedro Sánchez, amb el seu ministre desinfectador són conscients que la partida es juga fora. Explicar a Europa que Espanya vol diàleg i federalisme, com els alemanys, pot desmuntar, temporalment, el discurs independentista. El follet del federalisme com a solució? Caldrà veure si la UE creu en faules.
