“El que compte per a què un país sigui respectat políticament i també econòmicament és que ho sigui el seu ordenament jurídic i institucional”. Això ho diu Jordi Pujol per argumentar la seva posició contrària a l’acord de finançament entre la Generalitat i el Govern espanyol i alertant del perill que s’instal•li una corrent d’opinió que justifiqui que l’incompliment de l’Estatut no té importància si al final el nou finançament significa un guany important en termes econòmics. Pujol ha desautoritzat així als que volien utilitzar el seu silenci i l’interpretaven com una actitud de complicitat amb el nou model. Són els mateixos que el van criticar per possibilista, els que li retreien la política del “peix al cove”. Però, s’hauria reconstruït l’arquitectura institucional del país sense una visió política nacional? Evidentment no. Un dels problemes de la negociació del nou finançament és que s’ha fet seguint el guió marcat per l’Estatut però sense un objectiu polític clar. El que per alguns és una qüestió de dignitat per altres és només una qüestió de diners.
- CA
