Si tingués el seu telèfon avui trucaria a Pedro Solbes. Com s’haurà pres l’ex-ministre el final d’aquest sainet del finançament? Tinc curiositat per conèixer amb quins adjectius definiria l’irònic diputat socialista la seva trista victòria final, que l’ha portat a imposar el seu model de finançament al preu de sortir per la porta del darrera del ministeri d’Economia. Segurament ara recorda com el conseller Castells qualificava de “paper” i no li donava la categoria de proposta a allò que finalment ha acceptat. També deu recordar com se l’acusava de ser el tap inflexible, guardià de l’ortodòxia econòmica com si això fos un pecat.
Diuen que Solbes està preocupat pels pressupostos generals de l’estat per l’any vinent i que no li agrada com van les coses. És més, s’apunta la possibilitat que aprofiti les vacances parlamentàries d’estiu per deixar la seva acta de diputat i així evitar-se haver de passar el tràngol de votar a favor d’uns pressupostos en els quals no hi creu.
Ja veurem que farà Solbes, l’home que va derrotar Pizarro en un cara a cara que va marcar el signe de l’última campanya electoral espanyola, l’home que va fer creure que la crisi no estava tocant la porta de la nostra economia. Però aquest cap de setmana ha tingut un motiu més per deixar-ho estar. Se n’ha sortit, però el joc consisteix precisament a fer creure que no ha estat així.
