El factor Laporta

"El problema per als dirigents de les diferents forces polítiques no són els mèrits de Joan Laporta, sinó les pròpies febleses"

Una vegada i una altra, de manera reiterada, quasi obstinada, els dirigents de tots els partits polítics es refereixen a l'eventual entrada en política professional de l'actual president del Barça. Cal dir eventual perquè Joan Laporta només ha expressat fins ara intencions i desitjos ambigus. No ha fet encara declaració expressa de presentar-se a les pròximes eleccions. Però amb les referències inconcretes n'hi ha hagut prou per suscitar una onada de reaccions. I d'insults. Mentre el president del Barça –es vulgui acceptar o no- no ha utilitzat en cap moment la plataforma pública que el permès ser escoltat per insultar a ningú, ell ha hagut d'escoltar-se per personatges que també s'expressen des d'una responsabilitat pública conseqüència de la voluntat democràtica tota mena d'exabruptes. "Messiànic", "populista", "parafeixista", "berlusconià", "irresponsable"... Després, paradoxalment, a ell només li són atribuïts tots els excessos i tota la desmesura.

El ben cert és que a aquestes alçades de la legislatura Joan Laporta no sap ben bé encara què farà, tot i que sí que diu saber què no farà. No es presentarà, per exemple, dins les llistes d'un partit convencional. Tampoc no ho farà com a membre d'una candidatura, perquè diu que vol liderar l'opció per la qual es decanti. I a més, aquesta opció hauria de ser "pròpia". Afirma també Laporta que, si es presenta, ho farà per iniciar un procés que condueixi cap a la plena llibertat del país; és a dir, cap a l'independència. Tot això sabem. No és poca cosa. Però tampoc determina una estratègia clara quan deixi de ser president del Barça.

I si tot encara és fosc, per què tanta declaració i per què tan abrandada? El problema –el problema per als dirigents de les diferents forces polítiques- no són els mèrits de Joan Laporta, sinó les pròpies febleses. En aquests moments, quan només falta un curs escolar per convocar noves eleccions, l'opció de l'actual govern ha perdut molt de gas. Tant de gas, que, segons les enquestes, ara no en tindrien prou. Amb els vots del PSC, Esquerra Republicana i Iniciativa no podrien formar nou govern. Mentrestant, Convergència i Unió s'acosta lentament cap a la majoria que li permetrà governar en solitari. Això explica els nervis. Socialistes, republicans i ecosocialistes han mamprès a vendre, a la desesperada, "obra de govern". Com que amb la propaganda no hi ha prou, potser perquè amb l'obra tampoc n'hi ha, atribueixen la migradesa dels resultats a "la comunicació". No es comuniquen bé, diuen. Tot, tret de reconèixer que les grans apostes han fallat. Des de l'eficàcia a l'hora de combatre domèsticament la crisi fins a la gran esperança espanyola que volia ser Zapatero.

Tampoc Convergència i Unió està tranquil•la. Els seus dirigents saben que, sense interferències, aquesta vegada sí que guanyaran de debò. També més pels errors aliens que pels encerts propis. Però resulta que hi ha una gran interferència –només una, per ara- que es diu Laporta, el qual obté un percentatge de vots suficients en les enquestes per fer trontollar totes les bones previsions. El factor Laporta remou i somou. Que es prepari el president del Barça. Encara en veurà de més dures.

 
 

Comentaris