El dret a equivocar-se

"Tot apunta que una Catalunya pròspera i amb una relació positiva entre el que genera i el que necessita se'n podria sortir"

Ha tornat a passar. I aquesta vegada des del Despatx Oval de la Casa Blanca. El president espanyol, Mariano Rajoy, ha advertit dels perills que comporta una separació entre dos territoris: "La inestabilitat política no ajuda. La incertesa tampoc ajuda. La divisió tampoc ajuda. El no saber on van alguns, tampoc ajuda. El pitjor seria que algunes d'aquestes pretensions es plasmessin en realitat, cosa que no passarà. Això seria molt dolent per tots dos, però sobretot pel petit". Ja hi som: el paternalisme.

Des que l'independentisme social va sortir de l'armari la Diada del 2012, des de l'Estat espanyol hem sentit tot tipus de reaccions per demonitzar el moviment sobiranista. Llevat d'altíssimes excepcions, poques d'aquestes reaccions són de comprensió activa, el més aproximat és la passiva allò, igual de paternalista, de "hem d'escoltar-los perquè alguna cosa falla". Escoltar-los sí, que votin no. Però el que més ha sovintejat i el que més alt ha sonat han estat l'amenaça o la por. O totes dues combinades. I la por sempre acompanyada d'aquest rol altiu com el de Rajoy dimarts a la Casa Blanca, "molt dolent sobretot pel petit". Deixant de banda que el destí econòmic no es regeix -per sort- per la magnitud territorial del país (Holanda, Suïssa, Dinamarca, Àustria i les fa ‘poc' Eslovènia, Txèquia, Lituània), de la frase se'n destil·la un cop més un tarannà superb: "Perdona'ls Senyor, perquè no saben el que es fan".

La qüestió seria còmica si no fos perquè porta impregnat un insultant dèficit democràtic; ja decideixo jo per tu. Rajoy, com Cameron, fa campanya pel NO a la independència. Amb una sonora diferència: Cameron fa campanya pel NO després d'haver reconegut que Escòcia té dret a decidir. I sí, és clar, legítimament, el primer ministre britànic vol evitar que se li trenqui el Regne Unit. Cameron també creu que a Escòcia li aniria pitjor sol que acompanyat per la Gran Bretanya. Però pensa que la lliure elecció dels escocesos està per sobre del que ell pugui opinar.

Dret a decidir vol dir això, dret a escollir el que creus que és millor. A risc, és clar que sí, d'equivocar-se. Fa pinta que no serà així, tot apunta que una Catalunya pròspera i amb una relació positiva entre el que genera i el que necessita se'n podria sortir. Però voler-se emancipar porta implícita una assumpció de responsabilitat amb tu mateix i també davant del món. I això és el que es nega, el dret a reeixir per tu mateix. Perquè posats a ser paternalista, també es podria dir que els que estan equivocats són els que amb el seu NO lliguen el futur de les seves famílies a una Espanya en fallida, discriminatòria i uniformista. Catalunya té dret a triar el seu futur, a equivocar-se i a fer-ho sense que Espanya hi tingui res a dir. D'això en té experiència: ha escollit moltes vegades, s'ha equivocat en tantes altres i la majoria de vegades sense escoltar el que Catalunya li deia.

 
 

Comentaris