El dret a decidir dels mitjans de comunicació

"El tomb definitiu no es produirà fins que els mitjans de comunicació manifestin obertament el seu suport a la consulta"

Els representants de 25 patronals catalanes i de 13 cambres de comerç del país han signat el "Manifest del Far", un text a favor que el poble de Catalunya pugui manifestar democràticament el seu futur a través d'una consulta. Signen el manifest gairebé totes les organitzacions empresarials (Cecot, Cepime, Amec, Pimec i Femcat) tret de Foment del Treball. Amb tot, 6 organitzacions territorials de Foment i la Confederació de Comerç sí que hi ha donat suport.

En paral·lel, més de 300 professionals del món de l'art han elaborat el "Manifest pel dret a decidir dels artistes visuals", un text que, com el de la patronal, també defensa el dret a decidir i la consulta del 9 de novembre. La declaració la signen artistes com Enric Pladevall, Salvador Juanpere, Jaume Ribas, Pedro Saralegui, Vicenç Altaió, Arranz Bravo, Francesc Artigau, Narcis Comadira, Josep Niebla, Enric Satué, Joan Pere Viladecans o Martí Ansón. La presentació, realitzada al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha comptat amb el suport explícit del conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.

Tan un manifest com l'altra tenen una característica comuna i gens menyspreable: estan signats per organitzacions i persones que generacionalment i ideològicament són transversals. No es pot deduir, en cap dels dos casos, que representin només a les noves fornades de la patronal o dels artistes més novells; ni que solament estiguin representats --en un cas i en l'altra-- personalitats que obertament o remotament poden ser identificades amb el pensament de CiU, ERC o ICV; ni que tots els signants dels manifestos es declarin obertament independentistes; no. Insisteixo, l'espectre és molt variat i plural; hi ha de tot.

És evident que la realització de la consulta no prejutja el seu resultat. No està escrit que el resultat hagi de ser aquest o aquell. Això és el que afirmen les patronals i els artistes en els seus manifestos. El resultat serà el que el poble de Catalunya decideixi. Solament hi ha una cosa clara, que cada vegada hi ha més suports explícits a la consulta; cada vegada són més els que reclamen que es deixi votar el poble de Catalunya.

Però el tomb definitiu no es produirà fins que els mitjans de comunicació manifestin obertament el seu suport a la consulta. Fer-ho no significa que abonin la independència. Es pot estar a favor de la consulta del 9 de novembre i estar en contra de la independència. Es pot, democràticament, avalar i patrocinar la consulta i optar per una tercera via reformista. El que és important és que es deixi expressar als catalans que desitgen pel país, sigui quin sigui el resultat final. I aquí, el posicionament editorial dels mitjans escrits, audiovisuals i digitals és decisiu. Un pas endavant de la majoria de mitjans de comunicació catalans acabaria de fer caure la torrada del cantó de la consulta. Difícilment el govern central i el principal partit de l'oposició a Espanya podrien mantenir la seva posició actual si els principals diaris de Catalunya expressen, editorialment, que ells estan a favor de saber l'opinió dels catalans.

Els manifestos dels artistes i de les patronals s'han escenificat en dos indrets simbòlicament emblemàtics. Els artistes ho han fet al MACBA. Aquest museu és un centre de referència en la pràctica de les arts contemporànies. És a dir, s'associa a la modernitat, la innovació, el pensament i la creació que mira al futur. Les patronals van a anar al Far de Sant Sebastià, de Palafrugell. Aquest far és el més potent del litoral català; és el que fa arribar la seva llum més lluny. Les dues combinacions modernitat, prestigi i creativitat; més amplitud de mires i un horitzó per guanyar són missatges potents per avalar el dret a decidir.

 
 

Comentaris