Va acabant l’any però no ens enganyéssim pas, que amb ell no passarà tot allò que ens en voldríem haver estalviat. Més i tot, en l’arena política la cosa fa tota la fila de voler acompanyar-nos mínim fins la propera tardor, quan hi ha previst que se celebrin les eleccions espanyoles. Llavors veurem si, no l’any però sí la gent de l’indret, vol passar pàgina d’un PP que quan governa (especialment amb majoria absoluta) sembla com si el malson no volgués acabar mai.
Vagin a saber si llavors encara seguirà de ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, o si les seves dots d’oratòria a ulls de Mariano Rajoy l’hauran catapultat a la vicepresidència, que qualsevol cosa es pot esperar d’un dels presidents més miops que ha parit això que en diuen la democràcia espanyola. Però mentrestant, allà que el tenim, i no passa, malgrat la vergonya constant i l’erosió permanent a què sotmet un departament, el de l’Interior, que en les seves mans porta a l’extrem de l’absurd el concepte “seguretat ciutadana”. Però ell allà que segueix, amb aquella tranquil·litat d’esperit i amb aquell to perdonavides i sobrat que tant em recorda a Pablo Iglesias (i viceversa). Això últim, com a mínim, els uneix.
Però el pitjor de tot no és el to, sinó el seu discurs. El d’una espècie de Rei del Mambo que sempre demana pista tot i que no tingui ni idea de ballar. A ell tant li fa i, en tot cas, qui remuga és objectiu a batre.
Que la fiscalia anticorrupció arxiva la causa contra Xavier Trias, de qui no veu indicis de delicte? I què? Que el ministeri fiscal diu que l’informe sobre els pressumptes comptes secrets de l’alcalde a Suïssa o a Andorra és inconsistent? I què? Que el convergent demana qui elabora aquests informes i qui els filtra? I què? El discurs oficial del rei, d’aquest, no el d’ahir nit, el del Mambo: l’arxiu és provisional, és a dir que a veure què fa l’alcalde i que no es passi de sobiranista o igual Interior segueix fent de màquina expenedora de papers. I que el Parlament el reclama en comissió sobre corrupció? El discurs del Rei del Mambo és clar: els ministres no donen explicacions en un parlament autonòmic. I així el tenim, de màxim responsable de la Seguretat. Concretament de la seguretat que cada dia a Espanya n’hi ha més que volen fugir d’aquest govern, i que a Catalunya són moltíssims els qui volen fugir d’un veïnat que no se’n desempallega i que, més i tot, eleva al poder aquesta espècie d’okupes antisistema de coll blanc.
