El diner desafia els pamflets de la por

"Dues inversions internacionals potents desafien els discursos de la por. Això són fets, no especulacions"

El govern espanyol diu que està molt preocupat per Catalunya. Tem que una hipotètica Catalunya independent s'ensorri econòmicament i no se'n surti. De passada, també està preocupat perquè l'emancipació catalana deixaria Espanya econòmicament en una situació poc lluïda. Des del punt de vista econòmic, del PIB, és a dir, de la riquesa de l'Estat, sense Catalunya la posició d'Espanya dins de la Unió Europea baixaria molts graons i la seva capacitat d'influència quedaria molt afeblida. Per tot plegat, ja fa un fa un temps que els propagandistes del govern han posat en marxa la maquinària d'informes que pretenen –segons la seva versió—ajudar a obrir els ulls de la comunicat internacional i del catalans sobre els desastrosos resultats que suposaria la independència de Catalunya. El ministre especialitzat en aquesta tasca és el titular de la cartera d'Afers Exteriors, José Manuel Garcia Margallo, un polític que fins fa pocs mesos verbalitzava que calia trobar una solució singular per Catalunya, però que ara ha optat per substituir el seu llibret reflexiu d'estadista per un pamflet catastrofista. El primer treball de la seva nova etapa va ser el manual d'instruccions contra el procés sobiranista dirigit a totes les ambaixades espanyoles on explicitava que el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat no s'ha de qualificar d'espoli sinó de solidaritat; i ara, un nou informe vaticina que una Catalunya independent perdria un 20% del seu PIB. És a dir, que seria un 20% més pobre.
 
Està clar que l'Estat utilitza les eines que té al seu abast per intentar canviar l'opinió d'una gran majoria de catalans que segons totes les enquestes d'opinió demanen, com a mínim, que els deixin fer sentir la seva opinió sobre el futur de Catalunya. Molts d'ells, a més, diuen clarament que volen la independència del país; no tots, i no se sap quin serà el resultat del referèndum del 9 de novembre. També és evident que l'Estat treballa per crear en la comunitat internacional una opinió segons la qual el que està passant a Catalunya és obra de quatre irresponsables radicals. 
 
Sortosament, per aquells que fugen de la propaganda unidireccional i desitgen escoltar plantejaments diferents hi ha reconeguts economistes que argumenten que una Catalunya independent seria plenament viable econòmicament. Un d'ells és el catedràtic d'economia i conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell. I un altre, és el catedràtic d'economia de la universitat nord-americana de Columbia i assessor del World Economic Forum, Xavier Sala i Martin. Aquest economista de les americanes i de les corbates llampants ha replicat un per un tots els arguments catastrofistes sobre l'ensorrament de l'economia catalana en cas que el país s'emancipi: ni perillen les pensions, ni es deixarà d'utilitzar l'euro, ni Espanya pot carregar a Catalunya el seu deute... ni res de les amenaces bíbliques que alguns vaticinen que hi haurà. Sala i Martin no diu que tot serà de color de rosa però tampoc admet el discurs del caos del ministre Margallo.
 
La realitat, però, és tossuda. El món de les empreses de veritat no és mou per interessos polítics. Les multinacionals i els inversionistes es belluguen per interessos econòmics i desplacen els seus capitals cap a les zones del planeta que els donen més garanties, confiança i seguretat. Ferrari ha anunciat una inversió de més de 100 milions d'euros per construir el seu propi parc temàtic dins de Port Aventura, a Vila-seca i Salou; és a dir, a Catalunya. I la multinacional Amazon es planteja construir un gran centre logístic per a tot el Mediterrani, invertint desenes de milions d'euros i creant 3.000 llocs de treball a El Prat del Llobregat; és a dir, també a Catalunya. Dues inversions internacionals potents que desafien els discursos de la por. Això són fets, no especulacions.
 
Ara, el que caldria, és que el ministre Margallo expliqués com és possible que adverteixi als catalans que si segueixen el camí de la consulta pel Dret a Decidir el país esdevindrà un desert econòmic i simultàniament es conegui que Catalunya serà el destí de dues inversions multimilionàries. Algú s'equivoca, senyor Margallo. I sembla evident que el diner s'equivoca poc.
 

 
 

Comentaris