El difícil cas d'Aina Clotet

"Tothom és capaç d'entendre que si la Sharon Stone hagués tingut una panxa de sis mesos, Instint Bàsic no hauria pogut ser la gran pel·lícula que és"

Pels qui encara no ho saben, aquesta setmana s'ha armat un Cristo perquè la directora Letícia Dolera va decidir prescindir de l'actriu Aina Clotet, que ja havia estat fitxada per la seva sèrie, quan va saber que estava embarassada.

 

Clotet diu que les seves escenes s'haurien pogut rodar abans que l'embaràs fos perceptible i, en cas que això no fos possible, que s'haurien pogut utilitzar tècniques diverses per poder dissimular la panxa. L'argument sembla raonable i, més encara, tractant-se d'una sèrie que, segons explica Clotet, és "marcadament feminista i planteja la dificultat de ser dona i mare en aquesta societat".

 

De l'altra banda, tenim la creadora i directora de la sèrie, Leticia Dolera, que es defensa argumentant que era "tècnicament impossible explicar la història" d'aquest persontage amb una actriu embarassada perquè "tota la trama gira al voltant de la seva reconnexió amb la seva sexualitat i la seva sensualitat i comença a tenir aventures".

 

Sense haver vist la sèrie és impossible saber si un esforç extra en la producció i la realització hauria permès explicar fidelment la història d'aquest personatge amb una actriu embarassada, i per tant em sembla absurd que ho discutim. Però sí que em sembla interessant que ens preguntem si l'argument de Letícia Dolera, en cas de ser cert, és vàlid o no. A mi em sembla que sí.

 

 

Hi ha professions en què el físic és determinant i la d'intèpret és una d'elles. Molts cops hem vist actors guanyant o perdent molt de pes per donar sentit al seu personatge. I és evident que si el James Bond de torn s'engreixés vint quilos li dirien que no pot fer la propera pel·lícula. També és evident que si vols explicar la història d'una dona xinesa no pots contractar una actriu sueca. Etcètera.

 

Arran del rebombori, a les xarxes s'ha dit molt que la Sarah Jessica Parker va rodar una part de Sex and the City embarassada de bessons. El cas és diferent perquè sense ella no hi havia sèrie. Per tant, s'entén que els responsables van preferir adaptar-se a la seva insubstituïble estrella que no pas deixar de rodar aquests capítols. Clotet, sentint-ho molt, no és insubstituïble. Com a mínim en aquest cas.

 

Si Dolera no va prendre aquesta decisió per mandra sinó per motius artístics, hi tenia tot el dret. Un creador ha de poder fer l'obra que té ganes de fer sense haver de sacrificar-ne elements decisius pel fet que els actors que ha contractat, de sobte, tenen no sé què o no sé quantos. Tothom és capaç d'entendre que si la Sharon Stone hagués tingut una panxa de sis mesos, Instint Bàsic no hauria pogut ser la gran pel·lícula que és ni posant-hi tot l'esforç ni tota la imaginació del món. 

 

Comentaris