El diable sobre rodes

"El patinet elèctric és la culminació d'un despropòsit en el planejament de la mobilitat a Barcelona i els municipis de la rodalies"

Té un nom que no es correspon a la realitat, i el nom li serveix per  defugir les responsabilitats que tenen els seus homòlegs. L'aparell que cada cop es veu per Barcelona recorda de lluny un altre, però el funcionament n'és un altre. En molts casos les seves dues rodes són enormes, i cada cop són més els usuaris que, a més de no moure les cames, no volen ni tan sols anar-hi dempeus i a artefacte li ha sortit un seient on descansar el cul. Com el manillar és on s'allotja el mecanisme per activar el moviment, digui'm si això, que sembla una moto i funciona com una moto, no serà una moto per molt que se li digui patinet. 

 

La nova regulació de la mobilitat a Barcelona ubica aquest patinet, elèctric i pel sol fet de dir-se així, en els carrils reservats a les bicicletes, o també s'apleguen tota mena d'artefactes, a més de persones que corren i altres desocupats circulant tranquil·lament en patins. Els que vam dir que una ciutat en pendent faria difícil que la gent que va treballar a una oficina pogués arribar-hi suada i que per això hem de donar gràcies a qui utilitza (amb correcció) la motocicleta per agilitar els trasllats, contemplarem, com alternativa, la bicicleta elèctrica, doncs combina esforç individual i una certa major celeritat, a banda d'ajudar el ciclista en els recorreguts costa amunt per tal d'evitar la temuda clorada.

 

Però el patinet elèctric, o com se li vulgui dir, és una altra cosa. És un aparell tan motoritzat i perillosament silenciós com una moto elèctrica, i en algunes ocasions he comprovat que poden arribar  assolir velocitats de cinquanta kilòmetres per hora (Carrer Paris amb Aribau, farà cosa d'un mes) De vegades utilitza el carril bici com a pont fraudulent per arribar a les voravies on són un greu perill per als vianants, i ja no dic si carrer avall a tota metxa, el condemnat artefacte transporta un menor amb la mare que corren per no arribar tard al cole.

 

El patinet elèctric és la culminació d'un despropòsit en el planejament de la mobilitat a Barcelona i els municipis de la rodalies, on es vol expulsar els cotxes i fins i tot els autobusos, provocant cada dia l'infern que ja és habitual quasi bé a tothora, i sense donar una alternativa per al patiment que de ben segur arribarà al comerç. Primer es va cosir a tota la xarxa de carrers i avingudes amb quilòmetres i quilòmetres de carrils per a la bicicleta. Es va costejar una enorme bateria de bicicletes tradicionals que va haver de ser complementada amb tants altres camions per anar traslladant de baix a dalt les bicicletes que la gent sol utilitzar sols en recorreguts plans o en baixada. Hi ha un carril d'aquesta mena al carrer Ganduxer, per on passo cada dia per arribar el meu lloc de feina, i he comptat amb molts mesos només una desena de bicicletes. Això sí, per allà, i per qualsevol lloc, per les calçades, les voravies, el carril bici o el del taxi es succeeixen els patinets elèctrics, una oportunitat de negoci, és cert, però que han de respondre en raó del que són, pseudo-motos elèctriques exemptes de les obligacions de la resta de vehicles.

 

 

Ara se'ls ha acudit que ho solucionaran demanant que els patinetaires es treguin una llicència, com si fos possible controlar la immensitat d'usuaris, tolerats fins ara, quan ni tan sols ho poden fer amb els vehicles de quatre rodes, doncs és conegut l'enorme percentatge que en circula sense que el conductor tingui llicència, ni el cotxe estigui assegurat.

 

Els que ens governen ni han entès l'orografia de Barcelona, ni el sentit d'una metròpoli d'aquesta dimensió, ni l'ús que de les vies alternatives fan els vehicles de tracció humana, una població aquesta molt petita i que, com els corredors, si no vol arriscar la salut, hauria d'anar, pels carrers de Barcelona amb una mascareta per evitar enverinar els pulmons. Potser és per això que han proliferat aquests petits diables sobre rodes.

 

Comentaris