El dia després

"Si el règim espanyol no acata el resultat de les urnes, s'intensificarà la rebel·lia social catalana i es generalitzarà la desobediència civil i institucional"

La dictadura del 155, sostinguda en el triumvirat de Rajoy, Sánchez i Rivera sap que perdrà les eleccions del 21D. Per això han llançat els seus mitjans de comunicació a fabricar sondejos i enquestes que donen resultats diferents, en la vana esperança d'alterar-los. Tots els mitjans de comunicació que marquen el pas unionista tracten de salvar els mobles del PP, transferint els seus vots a Cs per si aconsegueixen que la gent vegi en la formació taronja alguna cosa diferent de la vella oligarquia nacionalcatòlica i franquista que porta anys saquejant el país. Els mitjans del grup Prisa són els més decidits defensors d'aquest transvasament de vots de la dreta a la dreta per contenir en alguna cosa l'avanç de l'independentisme i la seva inevitable victòria el 21D.

 

Les manipulacions dels sondejos i enquestes per vendre lideratges ridículs com si responguessin a necessitats reals de la població estan a l'ordre dia. Corren parelles amb les condicions clarament abusives, injustes, dictatorials en què aquestes eleccions estan celebrant-se. Són uns comicis il·legals i injustos, imposats a la força per la dreta espanyolista del 155 i organitzats com un exemple evident de joc brut que res té a veure amb la democràcia. La desproporció entre les possibilitats i mitjans (inclosos els il·legals als quals recorren igualment) dels candidats de la dreta espanyola (PP, PSOE, Ciutadans i l'abstenció favorable de Podem) i dels indepes catalans és aclaparadora. La Junta Electoral Central convertida en agència de transmissió del govern, s'encarrega dels cops baixos, de reprimir la llibertat d'expressió d'una de les opcions, de coartar els drets de les seves candidatures. I els jutges i tribunals. I la policia i la Guàrdia Civil, i els mitjans de comunicació: tots incorporats a una campanya electoral abusiva i tramposa que, probablement, també estarà finançada amb els fons il·legals de la corrupció que, pel que sembla, fan anar amb la mateixa soltesa el PP i el PSOE.

 

Enfront d'ells unes candidatures sense mitjans ni recursos, fustigades i perseguides, sotmeses a amenaça permanent d'il·legalització, amb els seus candidats i dirigents a la presó o a l'exili i que, no obstant això, guanyaran perquè compten amb una cosa que la dreta espanyola no té: el suport de la majoria de la gent catalana, la voluntat d'un poble de conquerir la seva llibertat per ell mateix, que ja ha demostrat en successives ocasions, fites en el procés d'emancipació nacional: el referèndum de l'1 d'octubre, la vaga general del 3, la declaració d'independència del 27, la manifestació de Brussel·les del 7 de desembre i, properament, el 21 de desembre, del que sortirà un mandat exprés per implementar la República catalana.

 

Per la voluntat de la gent, no de les maniobres dels partits, les conjures dels polítics, les pressions de les empreses, els maleficis de l'església, les provocacions dels feixistes o les mentides dels esbirros en els mitjans. La voluntat de la gent catalana que s'ha posat en marxa i forma una unitat amb uns dirigents que han entès el missatge.

 

Per això, el franquisme del bloc de l'155 ja anuncia clarament que no acceptarà el resultat de les eleccions si no li plau. Que seguirà aplicant la mesura il·legal d'excepció amb la qual té Catalunya intervinguda, ocupada i espoliada. Incògnita aclarida.

 

I Catalunya? Pot acceptar que la dreta espanyola no accepti el resultat? I la UE? Pot aquesta també acceptar una no acceptació de part de la dictadura espanyola? És evident que no; en cap cas.

 

Si el règim espanyol no acata el resultat de les urnes (aquest règim que els seus jutges, convertits en inquisidors, exigeixen ??acatament de les seves iniqües normes als presos polítics), s'intensificarà la rebel·lia social catalana i es generalitzarà la desobediència civil i institucional. Cal recordar, quan es va planejar empresonar el govern i els seus màxims dirigents, els més franquistes del govern i l'oposició espanyola argumentaven que la repressió no provocaria resposta social. Com a molt, un parell de setmanes d'alguna agitació i es tornaria a la normalitat, com havia passat al País Basc amb l'empresonament d'Otegi. Anem per als dos mesos de presó dels indepes catalans i la mobilització social de protesta no només no ha amainat, sinó que s'ha enfortit i s'ha internacionalitzat. La manifestació de Brussel·les del 7 de desembre va mostrar als ulls del món la veritable naturalesa d'un problema: un estat autoritari, antidemocràtic, regit per presumptes delinqüents tracta d'extirpar per la violència, a sang i cops de porra un ampli moviment democràtic i pacífic de reivindicació nacional d'una minoria nacional maltractada.

 

I el mateix passarà amb la UE, que tampoc pot acceptar que el bloc franquista del 155 no accepti el resultat electoral.

 

L'important, en conseqüència, serà el dia 22, quan definitivament es veurà si Catalunya consolida lliure i independentment seva República o l'Estat espanyol abandona tota pretensió democràtica i es declara en la forma el que ja és el fons una dictadura.

 
 

Comentaris