Tot sembla disposat perquè es tanqui el cicle electoral amb els pactes realitzats en l’àmbit municipal i, no obstant això, tots albiren un horitzó electoral on són determinants les eleccions a Catalunya com a única forma d’obrir una nova etapa política. En la política espanyola s’interpel·la a la política catalana perquè s’avancin les eleccions, concloure un cicle electoral i començar una nova legislatura. El següent pas és la investidura de Pedro Sánchez que vol començar el seu govern amb el mínim de càrregues polítiques. I el següent són les eleccions que ha de convocar el president Quim Torra després de les sentències judicials. Les últimes declaracions dels processats permeten aventurar que el clima polític que s’afrontarà serà difícil i seran les emocions les que establiran l’escenari.
Està a l’aire que només unes noves eleccions autonòmiques poden resoldre el lideratge en el si de l’independentisme, establir la via de relació amb Espanya i afrontar el post judici, bé com a principi o com a final. L’estructura clàssica d’una història estableix definir un principi, avançar en un nus i culminar amb un desenllaç. El principi, l’inici de la història, van ser les manifestacions del 2010 com a conseqüència de la retallada de l’estatut promogut pel Tribunal Constitucional; el nus, el centre d’aquesta història, va ser el referèndum de l’1 d’octubre; ara falta establir el desenllaç. Alguns pensen que aquesta història s’acaba amb la de sentència del judici; d’altres, amb les manifestacions contra les sentències; els més pragmàtics, amb l’avançament de les eleccions; fins i tot n’hi ha que pensen que no passarà res. Durant les últimes setmanes, a mesura que el judici arribava al seu final, alguns polítics independentistes valoren proclamar la república, ara si, des del Palau de la Generalitat. Es rumoreja que un bon desenllaç seria que una gran manifestació, mai abans vista, arrossegués el màxim de catalans en pro d’un acte de solidaritat a favor de l’alliberament dels presos i de Catalunya. Es parla, fins i tot, de promoure una vaga general indefinida fins que el govern espanyol doni una resposta satisfactòria a les exigències de l’independentisme. Hi ha tantes variants possibles per al desenllaç polític que hi ha qui vol deixar el final obert i que cada lector decideixi com i de quina manera acaba la història.
Si volem avançar cap a un final, hem de considerar diverses formes d’afrontar-lo. El desenllaç sol ser el moment de la veritat de moltes històries; el moment en què el lector està preparat per fondre’s en el relat. Un mal desenllaç deixa sense sentit el principi i el nus d’una novel·la. Molts lectors de novel·les negres detenen la lectura quan comencen a advertir el desenllaç de la història. Es donen també aquells que, àvids per saber el final, salten pàgines per descobrir com es resol el misteri. El desenllaç en les novel·les de gènere ha de ser perfecte per a no defraudar als lectors. Si parlem d’assaig, al final ha de ser conclusiu i culminar la tesi defensada. En els diaris, no hi ha final sinó períodes concrets on l’autor narra el seu dia a dia. Les memòries pretenen tancar una vida, però les millors són aquelles que defineixen una època i donen amb les claus d’un període concret de la Història. Trobem novel·les tan llargues que un arriba a pensar que no tindran final i hi ha unes altres tan curtes que el final s’uneix a l’inici i al nus.
Arribats al final d’aquest article, penso que el desenllaç al qual ens apropem deixarà moltes coses per contestar i mostrarà fins a quin punt és una obra col·lectiva. Ningú sembla atrevir-se a donar el primer pas per acabar la història, per respecte o por a quedar-se fora. En política, els processos que no s’aconsegueixen culminar solen ser acabats per uns altres o, simplement, queden com a obres inacabades. Sigui com sigui, el desenllaç arribarà i només llavors podrem ser capaços d’advertir fins a quin punt es va encertar en iniciar la història i només llavors sabrem si es va escriure amb llum elèctrica, sota les espelmes, amb llum natural o a les fosques.
