La consulta de la Diagonal ha estat un desastre en tots els aspectes. A nivell tècnic, el sistema de votació ha estat un pastitxo. Abans de la consulta, el govern de l’Ajuntament presumia del fet d’haver optat per un mètode innovador, però de fet la innovació per ella mateixa no representa cap valor positiu, la innovació només és lloable si està al servei de la utilitat, d’una utilitat superior a la del sistema tradicional, i en aquest cas la innovació ha resultat ser un retrocés operatiu. Com a mínim el govern ho ha reconegut i ha cessat la responsable tècnica.
El segon fet que ha contribuït al desastre ha estat la manera en què el govern ha manipulat la consulta durant tot el procés, amagant escandalosament l’opció C i fent propaganda de les altres dues, sobretot d’una. No és legítim que un govern utilitzi els seus recursos per afavorir l’opció que prefereix com a partit, igual que no ho seria que un govern de torn utilitzés la seva estructura per fer campanya electoral a favor d’un partit. A la gent no li agrada que li prenguin el pèl i menys encara d’una manera tan evident, a la gent no li agrada que la prenguin per idiota, i és per això que tota la propaganda ha tingut un efecte bumerang i ha colpejat els qui la van llençar amb la mateixa força. El tret per la culata. Però de fet, el primer tinent d’alcalde, Carles Martí, no ha estat obligat a dimitir pel fet que la consulta hagi estat democràticament deficitària, perquè aquest dèficit s’ha donat des del principi i l’alcalde i tot el govern ho han consentit. Carles Martí ha estat obligat a dimitir perquè la seva estratègia de manipulació no ha funcionat. No només no ha funcionat sinó que ha estat contraproduent. Si els resultats de l’opció A i B haguessin estat bons -és a dir, si la trampa hagués resultat efectiva-, Hereu no l’hagués fet dimitir. És aquesta, la vergonya. Carles Martí no ha estat cessat per trampós sinó per ineficaç.
El tercer fet que converteix tot aquest episodi en un desastre absolut és que ha posat al centre del debat un tema que en aquests moments no interessa a ningú. Hereu ha reconegut que els resultats de la consulta demostren que el seu govern no ha sabut veure que aquest no era un tema que mereixés tot aquest rebombori. Però no calia esperar els resultats, és obvi que, tal i com estan les coses, l’estat de la Diagonal no pot ser una preocupació prioritària pels barcelonins. Aquesta manca de sentit comú no és culpa de Carles Martí, no és ell qui va decidir que s’havia de canviar la Diagonal, aquesta manca de sentit comú és culpa de tot el govern, i per tant, qui hauria de pagar és el màxim responsable d’aquest govern, que és naturalment l’alcalde. En canvi, Hereu ha triat un cap de turc i l’ha fet assumir una responsabilitat que no li correspon. I ell es queda tan tranquil i a la nit se’n va a veure el partidet a la llotja del Barça. Quina cara! Quin desastre!
