El declivi de Catalunya Ràdio

"Qui diu que el tripartit està inactiu i no governa? Què és això, si no una esplèndida mostra de la seva acció de govern?"

Finalment ho han aconseguit, la SER ja té més oients que Catalunya Ràdio. Aquest era un dels projectes socialistes més cobejats: arribar al poder –el galdós poder de Catalunya-, assaltar les emissores de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, iniciar una caça de bruixes interna, hispanocentrar-ne el missatge i destruir els elements referencials que les singularitzaven de la resta de cadenes. Per a un partit com el PSC-PSOE, que sent una veneració malaltissa per la unitat d'Espanya, el lideratge de Catalunya Ràdio al nostre país era com una taca negra en un vestit blanc. Talment com un quadre tort que calia redreçar. "Com pot ser que la SER, que és la reina de les ones a Espanya, no ho sigui també a Catalunya?", es preguntaven. L'operació, val a dir-ho, no els ha sortit prou reeixida, perquè ara la reina és RAC1, però la SER, certament, ha passat al davant de Catalunya Ràdio. I el més significatiu d'aquest nou ordre és que la SER no ocupa pas el segon lloc perquè hagi pujat d'audiència, sinó perquè Catalunya Ràdio l'ha perduda. Concretament, segons les dades de l'Estudi General de Mitjans, Catalunya Ràdio té ara 31.000 oients menys que la SER i 42.000 menys que RAC1. Tot un èxit. Qui diu que el tripartit està inactiu i no governa? I tant que governa. Què és això, si no una esplèndida mostra de la seva acció de govern?

"Però que no hi ha Esquerra, a la Generalitat?", es pregunten algunes persones de bona fe. Sí, és clar, que hi és, però només com a cheerleader del PSC-PSOE. La prova és que la davallada de Catalunya Ràdio, amb l'exclusió dels professionals i dels programes més emblemàtics –negada per Joan Ridao (a aquests extrems hem arribat)-, s'ha produït sota comandament republicà i amb un consell de govern de la Corporació presidit per una persona de la seva confiança. Sembla una paradoxa, oi? Doncs sí, és una paradoxa que fos una força "regionalista" qui creés una emissora nacional i que sigui una força "independentista" qui la destrueixi. Però a Catalunya ja fa temps que, com passa a les obres de David Mamet, res no és el que sembla. En tot cas, si algú es pregunta quin futur espera a Catalunya Ràdio amb el govern actual només ha d'observar l'estat de prostració en què es troben les emissores públiques de parla catalana: Com Ràdio, 39.000 oients; Ràdio Quatre, 8.000 oients.

 
 

Comentaris