El curiós cas de la Sra. Colau

El temps transforma les seves veritats a mesura que les eleccions s’acosten.

Crida l’atenció això de tenir una alcaldessa de Barcelona que arriba proclamant unes coses, manté tan com pot la tesi original però la va desdibuixant amb el pas del temps i, a prop de les eleccions, es rendeix públicament i engega polítiques en sentit contrari.

La trajectòria municipal de Colau em recorda “El curiós cas de Benjamin Button”, aquella interessant història de F. Scott Fitzgerald, protagonitzada al cel·luloide per Brad Pitt, en la qual neix vell i creix fent-se jove, després nadó i acaba morint el dia que arriba a estar tal com hauria d’haver nascut. L’obra és una bonica fantasia sobre el destí i el pas del temps, i una reflexió sobre la vida amb l’objectiu de distreure el personal. En canvi, el govern municipal que camina cap enrere a mesura que passa el temps no és cap fantasia, sinó una realitat palpable expressada amb llum i taquígrafs, però coincideixen en una cosa: en la voluntat de distreure el personal.

L’endemà de l’incendi de Notre-Dame vaig veure un tuït irònic que deia: “Ada Colau incendiando la Sagrada Familia para poder decir que a ella también se le ha quemado una catedral”. Feia referència a una altra característica del seu comportament: mimetitzar-se amb esdeveniments que troba interessants des del punt de vista d’imatge, de manera que quan va a un acte contra la violència masclista “confessa” que essent ja alcaldessa es va sentir assetjada quan la van piropejar, o quan té a l’abast Alexandria Ocasio-Cortez -l’exitosa Congressista del Bronx- s’esgargamella davant les càmeres dient que són ànimes bessones que lluiten contra el sistema, o quan assisteix a les jornades del moviment post identitari Queer revela que ella també és bisexual.... Una crack del mimetisme com a tècnica per generar relat i tapar contradiccions. La seva comunicació política es basa en el transformisme i l’aparença, en combinació amb la crítica descarnada a qui no comparteix les seves veritats.

El problema és que les seves veritats es transformen al llarg dels anys: ja en temps de descompte veiem com fan fora els manters -primer de la Plaça de Catalunya i ara de la zona portuària- després d’haver estat quatre anys deixant que el problema campés per lliure, mai millor dit. I sense resoldre’l, evidentment.

Quan la victimització ha augmentat vertiginosament a la ciutat, oblida el seu vell argument de que la Guàrdia urbana és un col·lectiu repressor que cal fuetejar i explica que la inseguretat no és culpa seva sinó de la inacció dels Mossos d’Esquadra.

Una altra veritat transformada, també in extremis: el reconeixement que cal gestionar la “Marca Barcelona”. S’ha acabat el no-la-gestiono-perquè-no-em-dóna-la-gana. Vaja, que de cop i volta aquella teoria seva de que Barcelona no competeix amb el món per atreure talent ni inversions, fer-se sentir i respectar arreu, s’ha acabat de cop. Ara fa poc ha descobert que Barcelona ha de tenir una marca (imatge) ben posicionada, forta i respectada. Llàstima dels quatre anys perduts...

 

Trobaríem molts més casos similars, com ara el concepte d’smart city, que va ser tant maleït des abans de les eleccions, o el Mobile World Congress que ja no és un instrument pervers i malèfic.

Per què decideix contradir-se públicament tantes vegades? Només s’explica com a embolic fruit de pecats que venen d’origen. El seu programa, que estava “pensat” per a entrar a l’ajuntament i fer d’oposició, incloïa propostes per gesticular i prometre la lluna en un cove, però eren errors impossibles de dur a terme o directament fruit de la falta de reflexió.

Jugar amb l’efectisme de poca volada és perillós, perquè es pot girar contra tu i cada dia dels quatre anys de govern poden ser un maldecap. I llavors, avançant cap enrere, al final acabes declarant públicament just el contrari d’allò que vas dir.

El relat de ficció “El curiós cas de Benjamin Button” comença amb una frase: “Vaig néixer en circumstàncies inusuals” i acaba amb la mort del nadó de 80 anys, quan despengen el rellotge de Central Station. A la nostra realitat, el curiós cas de la Sra. Colau, el rellotge de la façana de l’ajuntament seguirà al seu lloc, però es posarà a zero el dia de les eleccions.

 

Comentaris (17)
Una aprofitada Fa 6 dies
A la Colau li va anar com anell al dit que en plena campanya electoral passada s'acuses al senyor Trias de tenir un compte opac a Suissa. En un país democràtic normal, després de la intromissió de les clavegueres estatals cdontra el senyor Trias per desacreditar-lo en las municipals anteriors, l'ordre constitucional correcte hagués estat repetir les eleccions municipals a Barcelona per la flagrant vulneració de drets contra una persona.
La súper illa Colau Fa 6 dies
Aquesta senyora serveix per queixar-se com a forma populista per fer política, no pas per donar solucions a la complexitat de Barcelona. La senyora del si, no, no ho se, depèn.
el mussol emprenyat Fa 6 dies
per cert, em sorpren força que, per exemple, ningú hagi preguntat a la Colau que està passant amb aquest invent de la suministradora elèctrica que van inventar-se els colaus, i que sembla que és un fracàs monumental, encara, què, això si, ja hauran col·locat alguns amiguets a l'invent. En definitiva més diners llençats a les escombreries pels colaus, total, paguem els de sempre..
anonima Fa 7 dies
Aquesta dona es una trepa i prou, no te projecte ni criteri ni nivell. Sort que ja no sortirà més!!
I PER AIXÓ VOTAREM GRAUPERA BARCELONA CAPITAL I PRIMARIES CATALUNYA ARREU DEL TERRITORI Fa 7 dies
votar algú més es votar ibex i status quo.
Odisea Fa 7 dies
Ada Colau es un estorbo para Barcelona o cualquier ciudad que quiera ser un referente en todo,jamas penso que llegaria a ser Alcade ,y lo demostro al llegar,sin conocimientos de ningun tipo,en nada,le toco la loteria,pero el dinero se agoto.
NEUS Fa 7 dies
DIOS SALVE A ADA COLAU .
normal Fa 7 dies
Colau es una populista nata amb la capacitat oratòria i un perfil de mandona i per ella tot es un cachondeo que ella aprofita molt bé la desgracia de la gent per omplir les seves butxaques.
Guaita Fa 7 dies
Tots aquests anys s'ha anat veient que no té prou nivell per una ciutat com Barcelona, Si surt elegida, serà prou greu, doncs es veurà que el nivell racional dels barcelonins es molt deficient.
Rom Fa 7 dies
Qui coneix Colau saben que és una persona amb els tics dictatorials intolerant i caprichosa i a més a més sense cap base cultural.
I també va prometre una consulta popular per adherir Barcelona a l'AMI Fa 7 dies
Que tampoc no va fer. En són tantes!
Nina Fa 7 dies
A la senyora Colau Barcelona li ve gran, com be diu el Marc Puig, el seu era un programa per anar a la contra. Llastima que la Convergencia de llavors es rendís tan aviat a les elecciones municipals passades. Barcelona necessita sang nova pero no d’aquesta mena. Ara cal votar Jordi Graupera.
Gent Fa 7 dies
A veure si la gent no oblida tota la veritat que hi ha en aquest article i que hem viscut dia rere dia. Jo afegiria que Colau és una descarada manipuladora i persona tóxica, fins i tot marxan i, a última hora, gent del seu equip que la deu conèixer sobradament.
Ve d'una carambola ocasional amb fake Trias inclòs. Fa 8 dies
Es nota que no té base sòlida. Mentalment és incapaç de comprendre i menys assumir Barcelona en la seva complexitat i, al mateix temps com unitat des del batec de present i la projecció de futur. Ha liderat decisions dels departaments, a manera d'estirabots inconnexes com tapabruts. Cal escollir gent intel·ligent, savia, actual i amb energia. Que liderin la il·lusiíó i la eficàcia. i, a més, INDEPENDENTISTES.
transuela Fa 8 dies
Si mireu hemeroteques la Colau li va passar una mica de tot: va dir que mai entraria en la política, va dir que va votar "SíSí" , va utilitzar la Pah, D.Fernández, T. Forcades, A. Oliveres...un cop elegida amb l'ajuda d' Erc i la Cup va riure amb el Pisarello de les samarretes de la Lecha/cup/ i de seguida va anar a totes les teles de Ñ per dir que no era nacionalista i va fer una foto amb un falangista exhibint l'estàtua franquista al carrer...o sigui festejava amb catalanistes però s'h
d'aixo es diu ser rastrera Fa 8 dies
I encara falta allò que la Colau va dir sobre la UB per desprestigiar-lo que a ella també li van proposar una "ajuda" per acabar rapit el seu "master". en ple escàndol dels màsters de los poiliticos españoles que obtuvieron sus masters en la Universidad JuanCa1.
el mussol emprenyat Fa 8 dies
el problema rau en que encara n'hi ha força gent que la votar+a, o be perque se la creu o perquè s'han beneficiat en aquest quatre anys. L'altre vessant és que si et miras tots els camdidats, fa fredor. PObre Barcelona!