El cove i el peix

"Es pensen que donant peixet, Mas picarà. Però ni Mas picarà ni qui va el dimecres vinent a la Moncloa és només Mas"

Per més que costi de creure, el govern espanyol –amb Mariano Rajoy al capdavant- es pensa que el 9N és una partida de pòquer de CiU que se li ha escapat de les mans. Es pensa que en realitat tot és un pols entre Mas i Rajoy a veure qui aguanta més el farol i qui es retira abans per esgotament. Per bé que CiU li ha donat motius durant molts anys perquè s'ho pensi, ara això no és així, i el primer en saber-ho és Mas.

És en aquest context que cal situar la reunió de dimecres vinent entre tots dos. Rajoy no farà cap proposta en ferm però sí explorarà fins on està disposat a anar Mas per oblidar-se de la consulta. I Mas no se n'oblidarà. Digui el que li digui el president espanyol, Mas ho supeditarà tot a dues coses: 1) proposi el que proposi Rajoy ha de passar per una votació del poble de Catalunya i 2) ell no va a la Moncloa com a president de CiU sinó com a president de la Generalitat i com a màxim responsable polític d'una pregunta i una data que han pactat les dues formacions que presideix (CDC i UDC) a més de la que li dona suport per governar (ERC) més tres formacions a les antípodes socioeconòmiques de CiU: ICV, EUiA i la CUP. Mas li deixarà clar que no és ell que s'ha tornat un fanàtic almogàver de la nit al dia sinó que ell encarna la transformació del català mig: una persona que se sentia bé dins d'una idea d'Espanya respectuosa amb les diversitats nacionals però que finalment ha vist que ni respecte, ni diversitats ni molt menys nacions.

Aquest mateix català mig, que va anar a la Via Catalana i que ja està pensant quin tram de la V li és més còmode per anar amb els nanos, és el que ara està "patint" per com reaccionaran els que són com ell si arriba la famosa proposta Rajoy per frenar la consulta. Doncs no cal patir. No hi haurà "famosa proposta" o, com a mínim, el que proposi el president espanyol no es podrà considerar com a tal. La partida de pòquer ha anat massa enllà per tots dos: per Mas sí, que hi ha hipotecat el seu capital polític, però també per Rajoy perquè de com se'n surti en sortirà un heroi espanyol a l'alçada de don Pelayo o el president incapaç d'evitar el trencament d'Espanya. És per això que Rajoy no fa res. Literalment. I en l'òptica espanyola no es pot oblidar que el 2015 hi ha eleccions municipals i també autonòmiques. Ni els seus barons li ho permetran ni les enquestes tampoc: amb un PP que va capejant la crisi i una esquerra fragmentada entre PSOE, IU, Podemos, Compromís, MÉS i demés, a Rajoy no li interessa ara cedir. Si els Monagos, Fabres, Bauzàs i companyia veuen que Rajoy li cedeix a Mas un sol impost (ni que siguin les taxes sobre el sucre que porten els xiclets de maduixa), veuran que tenen davant un president feble al que muntant-li dues manifestacions pots engatussar-lo.

Per tant, Rajoy no pot afluixar en res. Però és que tampoc vol. Per tot plegat, Rajoy oferirà, com a molt, una reforma del finançament autonòmic amb paràmetres que siguin un punt més beneficiosos per les comunitats que surten més perjudicades: Madrid i Catalunya. I ho podrà fer perquè toca (el sistema caduca l'any vinent), i perquè sap que és l'únic que pot fer. I ja està. Res de blindar les competències en Ensenyament, res de retirar la llei Wert, res de cedir la última paraula en infrastructures, res de reconèixer Catalunya com a nació i molt menys fer un pacte fiscal. Per tant, si res d'això es posa damunt de la taula, quina proposta de tercera via és? No és. No cal patir: es pensen que donant peixet, Mas picarà. Però ni Mas picarà ni qui va el dimecres vinent a la Moncloa és només Mas. És Mas, és Junqueras, és Espadaler, és Rovira, és Herrera, és Nuet, és Fernández, és Arrufat, és Forcadell, és Casals, és Álvarez, és Gallego, és Reyes, és Rigol, és Vila d'Abadal, és Abad, és González, és Puigdemont, és Trias, és De Gispert, és Vinarós-El Pertús ple de gent que ja no volen el peix al cove. Volen el cove i el peix.

 
 

Comentaris