El 'corralito' del 155

"Volen fer-nos creure que la Constitució és la solució. I ho fan els mateixos que l'han convertit en un problema"

Un dels vells axiomes del pujolisme era que calia anar amb molt de compte i que les reformes les carrega el diable: si demanes la reforma de la Constitució o l'Estatut, a Madrid et poden fer cas. No en la direcció que desitges, sinó en la contrària. Sovint, ingènuament, pensem que les reformes són sinònim de millores, de progrés. Ens oblidem, per exemple, de les famoses reformes del mercat laboral: han estat reformes, sens dubte, però per tornar al segle XIX. Ull, doncs, amb les reformes.

 

A Pedro Sánchez, per variar, se li ha tornat a quedar cara de babau. Ell apostava per una cosa indescriptible que responia al nom de 'Comisión para la evaluación y la modernización del Estado autonómico'. Era la suposada alternativa al paisatge nuclear després de la DUI que no va ser i del 155 venut maquiavèlicament com una decisió moderada, suau i prudent. Doncs bé: el primer que diu el PP, amb el qual Sánchez va pactar la cobertura per a la bestiesa del 155, és que "no hemos venido aquí con la idea de reformar la Constitución".

 

Normal. A mitja Espanya, o més, li han ficat al cap que això del 'Estado autonómico' és una aberració que cal corregir. I ara alguns ingenus o tramposos, com Sánchez, ens volen vendre que es pot corregir i millorar, és de suposar que dintre del 'corralito' del 155.

 

Després de descobrir que la Constitució té coses tan interessants com el 155 o la cobertura legal per a barbaritats com la 'ley mordaza', poques ganes han de tenir de reformar un mecanisme amb tantes possibilitats. Menys encara quan, segons el mateix portaveu del PP, Bermúdez de Castro (ai, aquestes nissagues familiars acampades sobre l'Estat...), «muchos avances del modelo autonómico no conllevan en modo alguno la reforma de la Constitución».

 

Ostres, tu, quina sorpresa. Ara resulta, ves per on, que la Constitució es pot interpretar amb la ment una mica oberta i amb ganes de trobar solucions creatives. Qui ho diu ho fa amb la tranquil·litat que dóna saber que el Tribunal Constitucional està a les ordres del 'bloc borbònic' i que s'empassarà dòcilment el que convingui, com totes les altes instàncies de la justícia espanyola.

 

Volen fer-nos creure, quan sentimentalment ja estem a anys-llum, que la Constitució és la solució. I ho fan els mateixos que l'han convertit en un problema. Tranquils, diuen, la «Comisión para la evaluación y la modernización del Estado autonómico» és una eina fantàstica. Deixeu-vos de plurinacionalitats, federalismes i mandangues: a l'Espanya nacional, quan es posa a modernitzar, no la guanya ningú.

 

Mentrestant, aquí continuem atrapats en el garbuix del 155, el 'corralito' que ho permet gairebé tot i que dóna marge per dosificar la pressió, aconseguir conversions i confessions, posar límits claríssims i brutals per als que somien autodeterminar-se, arruïnar vides, destrossar un país... El 155 és l'autèntica modernització de l'Estat autonòmic, un exemple d'innovació que -com diu Rajoy- no s'ha vist al món des de la segona Guerra Mundial.

 

Després del shock i la dramàtica topada amb la realitat que han representat les darreres setmanes (i que no superarem si no fem un exercici d'autocrítica a fons) ens acabarem adonant que el 'corralito' del 155 ha vingut per quedar-se. No té marxa enrere, com a molt el poden dissimular, camuflar o modular, però continuarà aquí. Aquest és l'autèntic rostre de la modernització autonòmica: els està funcionant de fàbula, l'han venut com una intervenció minimalista i indolora (tot i els empresonaments i les garrotades) i ara oferiran algunes reformes modernitzadores a la baixa.

 

Quedar-se així és un suïcidi en diferit, però marxar-ne pel camí del 'procés' és òbviament inviable... Toca pensar diferent.

 
 

Comentaris