Fa uns anys que el nostre sistema educatiu viu una situació molt complicada a causa de la complexitat de la tasca que té encomanada, de les interferències legislatives de l’Estat espanyol i les decisions judicials que envaeixen les competències que, en matèria educativa, té la Generalitat. Tot plegat crea inestabilitat en els centres i gran preocupació entre les famílies i la societat en general.
Malgrat totes aquestes circumstàncies adverses, considero que hem de valorar molt positivament el fet que els resultats obtinguts per l’alumnat dels centres públics escurcen distàncies amb els que han obtingut els alumnes de centres privats i concertats. Recordem que, els darrers anys, s’han incorporat a les nostres escoles i instituts alumnes procedents d’arreu del món, que han arribat a Catalunya amb edats diferents, amb una llengua familiar que molt sovint no era ni tan sols de tronc romànic i que la seva incorporació als nostres centres docents ha requerit una atenció específica i molt intensa per part del professorat que els ha acollit que, no ho oblidem, s’ha ocupat també de la resta d’alumnes de la seva classe.
L’avaluació de les competències bàsiques feta el passat mes de febrer indica que, malgrat la complexitat que presenta una escola amb alumnat de llengües familiars tan diferents i que procedeixen d’entorns socials i culturals tan diversos, el professorat de les nostres escoles se n’ha sortit prou bé. L’esmentada avaluació demostra que aquest any s’han millorat els resultats de català, castellà i matemàtiques de l’alumnat que acaba la seva escolaritat obligatòria.
M’agradaria pensar que el ministre Wert ha analitzat els resultats amb cura i ha pogut comprovar que el nivell de coneixement de castellà dels escolars de Catalunya supera el seu nivell de català i el que és més curiós, supera també els resultats de castellà de l’alumnat d’altres comunitats que només tenen el castellà com a llengua vehicular dels seus aprenentatges. Per tant i, com a conseqüència, arribarà a la conclusió que els projectes lingüístics de les nostres escoles són els adequats per a les nostres necessitats formatives.
M’agradaria pensar-ho, però no ho puc fer perquè l’actitud arrogant, prepotent del ministre, la seva intransigència i les seves dèries autoritàries auguren temps convulsos a les escoles. Però no cedirem. L’escola és el futur dels nostres fills i el futur del país i tot això és massa transcendent per permetre que els jutges decideixin el nombre d’hores que s’ha d’estudiar una llengua i perquè un govern utilitzi la seva majoria absoluta per ignorar les competències del nostre Parlament i obligar-nos a aplicar un sistema educatiu que ens faria retrocedir trenta anys.
