El 'cas Palau' i el tren de la bruixa

L'episodi recentment viscut entorn el 'cas Palau' ens ha fet confirmar amb espant alguns dels aspectes menys elogiables de la política catalana d'avui

Com en el tren de la bruixa, l'episodi recentment viscut entorn el 'cas Palau' ens ha fet confirmar amb espant alguns dels aspectes menys elogiables de la política catalana d'avui. Com saben, resulta que els comuns, al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona, volien que el Palau de la Música acusés Convergència Democràtica pels estralls a la institució musical. El govern de la Generalitat, en absència del ministeri, s'hi va oposar. La votació en el consorci del Palau es va decantar, doncs, a favor del govern i de no acusar, de moment, CDC. Finalment, però, aquesta primera decisió va ser corregida.

 

Repassem-ho.

 

Ada Colau. L'alcaldessa no ha perdut el seu oportunisme ni el seu olfacte –excel·lent- per a l'agitació propagandística. Tampoc el seu fervor anticonvergent. Ho va demostrar muntant un gran sidral quan va saber que el Palau no es personaria contra CDC de moment. Va aconseguir que el Parlament tombés el govern i que ERC votés amb l'oposició. "Buscar la impunitat de la corrupció és més greu que la pròpia corrupció", va sentenciar el tinent d'alcalde Asens.

 

L'oposició. Ciutadans i PP –que va fer com si no conegués Millet de res- van intentar també treure rèdit de la situació. Poc els importa el Palau, em sembla. Però van tenir el seu moment de glòria. Els socialistes van fer igual, tot aparentant no haver governat enlloc i fent com si no haguessin trepitjat mai el Palau.

 

 

ERC. Oriol Junqueras i els membres del govern republicans van acordar amb Puigdemont i els consellers del PDCat que la Generalitat votaria no acusar Convergència. S'esperaria a la sentència definitiva sobre el cas abans de reclamar els diners presumptament rebuts per CDC a través de la institució. Tot seguit, però, davant el mullader que es va produir, Junqueras i els seus van canviar de posició i on havia dit 'no' ERC va dir 'sí'. El dimecres dia 17 van votar al Parlament el contrari del que havien acordat amb el PDCAT en el si del govern.

 

PDECat. Marta Pascal i companyia van fer mans i mànigues per provar de canviar la decisió presa pel govern de Junts pel Sí de rebutjar acusar Convergència Democràtica. La jove cúpula del PDECat sap que ha de ser radical i taxativa contra la corrupció i l'aparença de corrupció. Van aconseguir que al Parlament i en una nova reunió del consorci del Palau el PDECat s'abstingués en comptes de votar 'no'. El Palau de la Música es personaria contra CDC. O, sigui, que si ERC va canviar del 'no' al 'sí'; el PDECat ho va fer del 'no' a l'abstenció.

 

Carles Puigdemont. Curiós que el president Puigdemont i els consellers del PDECat prenguin decisions tot ignorant el seu partit. Sigui com sigui, l'abstenció s'ha de veure com un triomf, encara que sigui parcial i a contracorrent, de Marta Pascal i els seus per fer-se respectar davant els antics dirigents convergents, que havien maniobrat pel seu compte.

 

Comentaris