El cas Manel Fuentes

"La carta oberta a la diputada de CiU era en realitat una carta de pressió a Mònica Terribas per tal que el promocioni i augmenti els seus ingressos"

Ha estat molt encertada la rèplica de la diputada de CiU Meritxell Borràs a Manel Fuentes després que aquest, per mitjà d'una carta oberta publicada a diferents mitjans, intentés justificar la seva intenció de compatibilitzar la direcció d'El matí de Catalunya Ràdio amb la presentació d'un programa a la cadena espanyola Antena 3TV. Té raó la senyora Borràs quan diu que "els qui tenim la responsabilitat de vetllar pels mitjans de comunicació públics ens plantegem si aquest fet no anirà en detriment del programa que Fuentes dirigeix i presenta a Catalunya Ràdio", atès que "ja no tindrà el cent per cent de la seva atenció i dedicació." Doncs sí, és evident que la realització del programa estrella de Catalunya Ràdio requereix, o hauria de requerir, una dedicació absoluta per part del seu responsable, i tot intent de compatibilitzar aquesta activitat amb una altra a la televisió, sigui la cadena que sigui, hauria de ser considerada inadmissible.

I per què?, es preguntarà algú. Doncs per diverses raons, i totes de caràcter ètic. En primer lloc, el senyor Fuentes treballa per a una emissora pública. Cosa que significa que el seu sou el paguen tots els catalans. Fins i tot aquells que no l'escolten. Això sol, ja el carrega amb una responsabilitat superior a la dels professionals que treballen per a emissores privades. En segon lloc, l'espectacularitat d'aquest sou –que convé que la diputada Meritxell Borràs exigeixi que es faci públic- hauria de fer inadmissible l'obtenció d'un sobresou no menys espectacular en un altre mitjà. És gairebé cínic que Manel Fuentes justifiqui les seves ambicions personals i econòmiques en una suposada necessitat de guanyar audiència gràcies a la popularització del seu rostre a televisió.

També és lamentable que el senyor Fuentes s'hagi servit de la senyora Borràs per "culpar" TV3 tot dient que "si el que estranya [a la senyora Borràs] és que [ell] no faci un programa a TV3 tenint ofertes d'altres televisions, les preguntes i els dubtes els haurà de plantejar en una altra banda". Fuentes fins i tot gosa retreure a Mònica Terribas que no li doni un programa: "En diferents converses he fet saber a la seva directora que la meva prioritat era treballar a Televisió de Catalunya i fins i tot m'he permès de suggerir-li algun espai". Deu ser la seva manera de dir que "com que aquí no reconeixen el meu immens talent, no em queda més remei que anar-me'n a un altre lloc". En definitiva, com veiem, la carta oberta d'en Fuentes a la senyora Borràs era en realitat una carta oberta de pressió a Mònica Terribas per tal que el promocioni i augmenti els seus ingressos. I en això, val a dir-ho, compta amb l'escalf de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que ha dit: "Manel Fuentes té tot el suport i la confiança de la direcció i la seguirà tenint, prengui la decisió que prengui".

Tanmateix, el comitè d'empresa de l'emissora no és del mateix parer –per bé que pressions internes l'han obligat a matisar-lo- i ha criticat Fuentes per la seva falta de respecte als companys: "Un respecte que, al nostre entendre, no ha tingut el mateix director del programa, que és qui més exemple hauria de donar. [...] Ens estranya que el presentador del programa estrella de Catalunya Ràdio no tingui clàusula d'exclusivitat en el seu contracte quan es posen molts problemes als treballadors de la casa per fer col•laboracions en altres mitjans."

Fuentes, finalment, ha renunciat al programa d'Antena 3TV, però ho ha fet només "aquesta temporada", és a dir, de moment, i també només després que la pressió mediàtica no li hagi deixat cap més alternativa. Cosa que, tot i ser correcta, no té cap mèrit. És només la conseqüència d'una mancança escandalosa: vint-i-sis anys després de la seva creació, Catalunya Ràdio i TV3 continuen sense tenir un codi ètic.

 
 

Comentaris