El cas Espot

"Que cap dels partits que diuen ser forces independentistes hagi tingut el valor d'acompanyar o donar el més mínim suport a Espot de cap de les maneres, resulta repugnant i enutjós"

El cas de Santiago Espot és l'exemple perfecte de massa coses. Espot va redactar i liderar un manifest a favor d'una xiulada monumental en contra de l'himne espanyol i Felip VI a la final de copa del 2015, en plena operació de rentada de cara de la monarquia borbònica. La xiulada va ser, en efecte, un èxit eixordador retransmès en directe per tot el món. Un estat i una monarquia escridassada escandalosament en prime time.  A Espanya l'efecte va ser letal. Ministres, fiscals, jutges, associacions d'espanyolistes radicals, ràdios, diaris, televisions, declaracions, programes especials, entrevistes... tothom es va posar en marxa per buscar el responsable d'aital històrica ofensa. Alguns per entrevistar-lo, i d'altres per encausar-lo. Es deia Santiago Espot, i no s'amagava. No s'ha amagat mai.

 

Espanya reconeix els seus enemics. Catalunya ignora els seus herois. És així com Espot va passar a ser un dels pitjors enemics d'Espanya i un personatge que havia de pagar, fos com fos, la destrossa de la campanya de blanqueig reial. El van encausar a l'Audiència Nacional espanyola per injúries a la corona i ultratges als símbols d'Espanya. Hi va anar acompanyat d'uns pocs amics fidels. Va declarar sempre ferm i en català tot reconeixent els fets dels quals se l'acusava. No va respondre al fiscal el dia del judici i reiteradament va defensar  la seva fe en la llibertat d'expressió. Comparar la seva declaració amb la d'alguns polítics catalans és com comparar la nit i el dia.

 

Ha passat per un procés judicial dur i costós que ha durat anys. En tot aquest temps Espot s'hi ha enfrontat sense cap mena d'ajut ni suport moral ni econòmic de les més importants organitzacions catalanes dites independentistes. Però Espot, junt amb el seu magnífic advocat, va guanyar la partida a l'estat dels espanyols: absolt dels càrrecs d'injúries a la corona i ultratges als símbols d'Espanya. Una absolució per via penal però, que reactiva l'expedient sancionador que li van imposar pels mateixos fets el 29 de juliol del 2015. En aquest cas se l'acusa d'incitar a l'odi, la violència a la xenofòbia. La multa que li imposa la Secretaria de Estado de Seguridad és d'un import de 90.000 euros. A Espot, l'estat no li perdona que l'hagi guanyat amb intel·ligència i audàcia.

 

Una multa d'aquesta envergadura és capaç de posar en greus dificultats o fins i tot arruïnar a una persona com Espot, que és un petit empresari autònom. Aquest comportament, la revenja despietada contra l'enemic declarat, és propi dels espanyols i els règims autoritaris i decadents com el seu. Però ser ignorat o abandonat per la immensa majoria dels que diuen ser els teus companys de viatge, i diuen perseguir els teus mateixos objectius, resulta absolutament intolerable. El nul suport que ha rebut Espot per part dels polítics i les seves organitzacions satèl·lit a Catalunya, és la mostra més clara de la manca de dignitat nacional que demostra bona part de la nostra gent. Que cap dels partits que diuen ser forces independentistes hagi tingut el valor d'acompanyar o donar el més mínim suport a Espot de cap de les maneres, resulta repugnant i enutjós. La casta catalana, la que juga permanentment amb les idees de democràcia, llibertat i independència, ha ignorat i segueix fent-ho a un dels herois més carismàtics que té el país en la lluita per, precisament, defensar aquests valors en els quals ell sí que hi creu fermament.

 

 

El cas de Santiago Espot s'ha acabat revelant com una causa per l'Estat i una causa a evitar per a la política catalana. L'estat espanyol sap perfectament que són les figures com Espot les que acaben liderant moviments d'alliberament nacional amb possibilitats de reeixir. Per això intenta eliminar-lo de l'equació política arruïnant-lo personalment. La classe política catalana, en la seva maquiavèl·lica inòpia, també percep Espot com un enemic que cal frenar perquè els falta allò del que precisament Espot va sobrat: valors, audàcia, intel·ligència i amor a la pàtria. Un personatge així eclipsaria fàcilment la casta política actual. Per això s'esforcen per fer com si no hi fos. El que no pot ser de cap manera és que el poble ignori als seus herois i que els abandoni a la seva sort en el moment més dur de la batalla. Ha arribat el moment de demostrar que Espot no està sol i que el poble de Catalunya mereix la independència. Ambdues coses són el mateix.

 

 

Comentaris