El president Montilla demana al país que li faci costat a l’hora de donar una resposta ferma i unitària a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Aquesta és una estratègia necessària i per tant és difícilment criticable si no és des d’una posició partidista. En tot cas, també sembla lògica la petició que fa l’oposició de què de la mateixa manera que s’intenta coordinar una resposta de la societat civil el president convoqui als partits per establir una estratègia política. Però abans de fer aquest pas José Montilla haurà de tenir molt clar fins on pensa arribar en la defensa del text estatutari i dels interessos del país.
La carta que el president de la Generalitat ha enviat a dues-centes entitats que han donat suport a l’Estatut fa pensar que desprès de molts mesos, anys fins i tot, de parlar sobre la necessitat de tenir a punt un pla B ara estem a prop que arribi l’hora d’aplicar-lo. La mobilització sembla que és la primera fase del nou pla, però falta determinar en quina direcció cal fixar les forces per tal que aquesta sigui efectiu. Però tampoc cal oblidar que creix la sensació que el problema ja no és la sentència i que sigui quin sigui el dictamen del Constitucional res tornarà a ser igual i que caldrà replantejar algunes coses.
Per tant hi haurà una altra carta que s’haurà d’anar a entregar en mà a Madrid, en la qual s’haurà de definir quins són els elements que defineixin aquest nou escenari. El veritable pla B del país és determinar que ha de dir la missiva i qui ha de ser el carter que la porti. Montilla ha fet un pas endavant per demostrar que està capacitat per ostentar aquest lideratge, però està per veure si per fer aquesta funció tindrà el suport dels seus socis del govern primer i del poble de Catalunya desprès.
