El carrer no falla

"Esclafaran electoralment qualsevol partit que pretengui estafar la bona gent amb pactes en despatxos o mocions de renúncia al Congrés"

El missatge del milió de persones que van sortir al carrer aquesta Diada és nítid, i s'adreça tant a Madrid com als partits independentistes que ara governen a Catalunya, i que per tant, interlocuten amb el règim del 78: per sota de l'1-O no hi ha res. Ni la repressió policial i judicial, ni les batalles fratricides entre ERC, JxCAT, PDeCAT i la CUP, ni les pomes enverinades del PSOE, ni els interessos de partits o de líders circumstancials, ni tampoc la violència promoguda per l'unionisme radical, no faran que el carrer accepti res que no sigui, com a mínim, un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya. Ni recuperar l'Estatut raspallat, ni intercanvis d'ostatges per molles de pa, ni peix al cove. El carrer ho té clar: unitat d'acció, que no vol dir uniformitat, però ni rendició ni negociació que no impliqui autodeterminació.

 

La capacitat de mobilització de l'independentisme a peu de carrer roman intacta. Sense violència, sense fractures, sense extrems que rebentin el moviment. Un fenomen excepcional en els moviments de protesta i reivindicació, amb data de caducitat i amb tendència a l'autodestrucció si no avancen prou. Mentre Madrid intenta destruir la força de l'independentisme amb ofertes de fals diàleg i un peix al cove podrit, el bloc independentista faria bé de valorar encara més la força del carrer, que al capdavall, és qui esclafarà electoralment qualsevol partit que pretengui estafar la bona gent amb pactes en despatxos o mocions de renúncia al Congrés dels Diputats.

 

 

Si una cosa ha evidenciat aquest procés és, precisament, que s'ha acabat la política de despatxos i dinars en reservats. Toca anar cara descoberta, amb compromís i fermesa. La irreversibilitat del procés rau en el fet que la revolució va començar des de les bases transversals del sobiranisme i es va escampar al poder institucional. Totes dues potes són vitals per avançar, però calen confiances i lleialtats ben travades. Aquesta tardor-hivern hi haurà una prova de foc amb els judicis polítics als líders independentistes. La temptació de mossegar la poma hi serà, però els presos polítics i exiliats ja han demanat que no es caigui en la trampa de la negociació amb ostatges. Seran mesos que marcaran el futur del país.

 

 

 

Comentaris