El canvi de cicle de Puigcercós

Esquerra comença a ordir la trampa. O potser a aquesta trampa se l’hauria d’anomenar la trampa per excel·lència, per diferenciar-la de tota la resta. Quan falta menys d’un any per les eleccions, ja comencen a voler-nos fer creure que, encara que aritmèticament sigui possible, potser no tornaran a fer el tripartit. La broma seria boníssima si l’acudit no ens l’haguessin explicat tants cops durant l’anterior campanya. La setmana passada Puigcercós va dir que no pactaria amb ningú que no tingués la intenció de lluitar pel dret a decidir, i ahir va dir que no descarta quedar-se a l’oposició si no troba un partit amb qui començar un canvi de cicle, perquè ara “toca revisar el model i, sobretot, les relacions amb l’Estat espanyol”. Canvi de cicle? Semblen paraules del líder d’un partit d’oposició. Formant part del govern, per què cal esperar a fer un canvi de cicle? Per què no comencen ara? Feina feta no fa destorb. I si Puigcercós té tan clar que pactarà amb un partit que aposti pel dret a decidir, per què no va protestar quan el 13-D Montilla i Carod inauguraven cinc parades de metro? Per què no va començar a replantejar-se la relació amb Espanya abans d’avalar feliçment un finançament que és una estafa? Per ell el marcador deu començar a córrer a partir de la propera legislatura. L’any que ve deixaré de fumar. La setmana que ve començo el règim. Sí, és clar. Puigcercós deu pretendre que els catalans confiem en ell. A cegues, “porque yo lo valgo”. Perquè ell és diferent que Carod, t’ho prometo, ell significa la renovació del partit, ell no ha tingut res a veure amb els fracassos electorals, ell no era secretari general, ell és millor, ell és el súmmum, ell és més guapo. Això no és enganyar, això és fer un ridícul espantós. A mi em fa vergonya aliena, cada cop que el sento parlar em fa patir. Mira que s’ha de tenir valor! Ja fa bé de no descartar la possibilitat de quedar-se a l’oposició, val més que vagi mentalitzant-se perquè hi anirà directe d’una coça. Llavors, ara ja sí, el PSC serà sucursalista, Iniciativa un cau de comunistes i Esquerra el partit més independentista del món.