És esfereidor com els cossos de seguretat de l’Estat estan tractant els Mossos d’Esquadra. No és cap sorpresa, òbviament, però Guàrdia Civil i CNP s’estan comportant com a tropes metropolitanes destinades al control colonial i, més enllà de la violència de l’1-O, han escapçat la policia catalana fins considerar-la un cos subaltern subjecte a les ordres que arriben des de Madrid. Això, en si mateix, és una humiliació immerescuda per un cos modern, eficient i de tradició democràtica, com són els Mossos, però és que, a més, compromet greument la seguretat de la societat catalana.
Policies i guàrdies civils exigeixen que se’ls cedeixin totes les fonts d’informació, que se’ls informi abans de qualsevol operació i que se’ls demani autorització per despeses vinculades a fons reservats. A més, reclamen el control de totes les investigacions i, com explicaven alguns mossos a aquest diari, “volen tallar les ales als departaments que Trapero va impulsar més per modernitzar el cos, Informació Interior, Exterior, l’àrea central d’anàlisi i intel·ligència”. Tot plegat perquè, segons aquestes mateixes fonts, “no ens perdonaran mai la nostra gestió dels atemptats d’agost”. I això passa en un país en alerta 4 sobre 5 d’amenaça gihadista.
Els Mossos són una peça imprescindible de l’autogovern català. Tant, que sense ells la seguretat es veu greument compromesa. Esperem que la gestió dels actuals caps del cos, nomenats arbitràriament des de Madrid, preservi tant com es pugui el retorn a una normalitat institucional incompatible amb la presència invasiva d’aquests uniformats. Uns cossos armats tan aliens a la voluntat política dels catalans que van fer molt de mal amb les bales de goma que els ciutadans vam prohibir, democràticament, al Parlament legítim de Catalunya.
