Sobre el teló; es veuen vint dones barallant-se per un mateix mascle. Es tanca el teló. No, no és un dels anuncis del famós desodorant, és tracta de la última moda en reality shows importada dels Estats Units. El programa s’anomena The Bachelor (El Solter), i s’emet també a la televisió australiana.
El didàctic espai televisiu mostra com un grup de vint noies joves, guapes i molt molt roses competeixen per un mateix objectiu; enamorar l’afortunat solter d’or. El noi en qüestió, cada dia ha de donar una rosa a la que considera que ha estat més a l’alçada. Ja us podeu imaginar que al programa no li falta de res. Hi ha ploreres, decepcions, gelos, baralles i carn molta carn, perquè les pobretes no escatimen en escots i insinuacions per captar l’atenció del mascle. Per si això fos poc, el programa se les empesca per accentuar encara més el to masclista. S’organitzen tot un seguit d’activitats per a que les noietes es puguin lluir en front de l’home i competir en bellesa.
L’espectacle és completament denigrant per a les dones i per a tothom. Engloba tots els clixés masclistes en contra dels quals les dones portem tants anys lluitant. Però a Austràlia ningú s’exclama i a Espanya tampoc, ja que fa escassament uns mesos ja es va poder veure la primera versió d’aquest reality a Telecinco.
Això sí, el debat del burca també ha arribat a terres australianes. Tot va començar el passat mes de maig, quan un home que portava aquesta vestimenta va atracar un aparcament de cotxes a Sydney. La reacció del partit conservador Australià, actualment a l’oposició, no es va fer esperar. Un dels seus senadors va alçar la veu dient que el burca s’havia de prohibir a Australia. Les raons? Exactament les mateixes que han argumentat els nostres polítics; que es tracta d’un símbol degradant per a les dones, que no té res a veure amb la cultura autòctona i motius de seguretat.
El final no ha estat feliç pel pobre senador, el propi líder del seu partit, Tony Abbot, el va deixar amb el cul a l’aire, amb perdó de l’expressió. Abbot va declarar que el seu partit no té prevista cap línia d’actuació per a prohibir el burca i va afegir que “ells sempre han respectat els drets de les persones en aquesta àrea”.
Contràriament amb el que ha passat a Catalunya, a Austràlia la qüestió s’ha quedat en un intens debat social. De moment: burca 1 – prohibició 0, ja que la opinió generalitzada del govern australià és que legislar en contra del burca divideix més que integra i de moment no ha rebut cap informe se seguretat que en recomani la seva prohibició.
No sé jo quins informes de seguretat hauran rebut els nostres polítics. Segurament hauran gastat uns milers d’euros encarregant unes quantes investigacions per esbrinar quants anys de durada té un burca i el promig d’atracaments que es poden dur a terme o la probabilitat comparada de cometre un atracament depenent de si es porta burca o casc de moto.
Prohibir el burca per motius de seguretat em sembla un argument sense sentit. Un altre qüestió és la del burca com a símbol de submissió de la dona, però en aquest punt haig de donar la raó al senyor Carod Rovira quan va dir que el burca “no és el problema, és el símptoma”. De què serveix prohibir-lo si no donem solucions a les dones víctimes d’un islamisme extrem? No és una mica absurd preocupar-nos pel burca quan el sou de totes les dones catalanes, islàmiques o catòliques apostòliques i romanes, és més baix que el dels homes? O quan el número d’homes que ocupen alts càrrecs encara supera, i en molt, al número de dones?
Els nostres polítics han començat la casa per la teulada. Abans de prohibir, haurien d’haver pensat què passarà amb totes les dones islàmiques que viuen sota la opressió d’un home. No crec que la prohibició del burca en els espais municipals les faci més lliures. Ven al contrari, possiblement aquestes dones es veuran privades de poder acudir a les organitzacions municipals on les poden ajudar a buscar feina, integrar-se dins la nostra societat i a lluitar pels seus drets.
Tot això em fa pensar que la prohibició del burca respon més a intencions electoralistes que a una veritable preocupació per la seguretat o pels drets de les dones.
