L’article 155 no s’ha fet servir només per aturar la independència sinó per aplicar polítiques que sempre se li havien resistit al govern espanyol de torn, fos Aznar, Zapatero o Rajoy. No és una opinió, és una dada objectiva. La fórmula, com per exemple ha passat a Sixena, és ben simple d’explicar. La justícia actua en un litigi en què la Generalitat és una de les parts implicades i com que la Generalitat està a mans de la Moncloa, el govern català abaixa les mans i el litigi de torn (com l’ordre de trasllat de les obres d’art) cau de la part de l’administració espanyola.
Podeu trobar un extens recull de tots els efectes del 155 a la plana www.servidorscat.cat. Heu de clicar a Informe de danys i just després de la llista de les 196 persones cessades hi veureu totes les conseqüències que, fins el moment, ha provocat la intervenció de la Generalitat. Comprovareu que la major part no té res a veure amb el procés. En aquest recull no hi surt, perquè encara no els ha donat temps, la resolució, coneguda fa unes hores contra el comerç català.
M’explico: el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol contra la llei catalana del comerç, serveis i fires, i en conseqüència es suspèn la normativa. I què té a veure això amb el 155 si és una decisió judicial? Molt senzill. I molt gros: El TC ha suspès el termini per a la presentació d’al·legacions per part de la Generalitat mentre està vigent l’aplicació de l’article 155 “per evitar un conflicte” en la defensa dels interessos de l’Estat i de Catalunya. Dit d’una altra manera: El Constitucional s’ha carregat un tràmit tant propi d’una democràcia com el de presentació d’al·legacions mentre hi hagi el 155 en vigor. I mentre això no passi, no és que no es pugui aplicar la llei catalana de comerç sinó que, directament, ni tan sols es podrà dir res en defensa de la normativa.
Què deia aquesta llei? Doncs una cosa tan secessionista com que l’horari de tancament de comerços ha de ser a les 21 hores. Aquest precepte pretenia frenar l’abús d’horari de les grans superfícies i intentar situar en igualtat de condicions el petit comerç. En aquest àmbit, el dels horaris comercials, ha passat el mateix: com que hi ha una llei espanyola superior (que a la pràctica és una barra lliure) el Constitucional i el govern espanyol considera que hi ha un xoc de competències i per tant, en cas de dubte, mai hi pot haver empat: preval la llei estatal. ‘El país más descentralizado de Europa’ ni tan sols permet que les comunitats autònomes diguin a quina hora és recomanable tancar els comerços per garantir una cohesió dels teixits econòmics d’un poble o barri.
Però la cosa no acaba aquí: el Govern espanyol impugna la llei catalana per l’apartat del règim lingüístic. És la famosa retolació en català. La llei no demana que NOMÉS hi hagi el català sinó que TAMBÉ hi hagi el català. I això no afecta, a més el nom de l’establiment. Vaja, no he vist enlloc cap rètol de “El Tall Anglès”. El govern espanyol, atenció, diu que “d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, no es pot imposar la obligació d’ús de qualsevol de les llengües oficials de manera general, immediata i directa en les relacions privades”. Doncs bé, aquesta imposició és només en un sentit: allà on es diu “imposar la obligació d’ús de qualsevol de les llengües” vol dir imposar el català. I justament el què fa l’acció combinada del TC i el govern espanyol és imposar el castellà. No que NOMÉS hi hagi el castellà sinó que TAMBÉ hi hagi el castellà. Exactament el mateix que havia intentat el govern català. Per cert, el primer intent de fer aquesta normativa no és del govern independentista de Junts pel Sí sinó del segon tripartit liderat pel president Montilla.
La normativa tombada aquest divendres afecta desenes de milers d’establiments comercials de Catalunya. Alguns d’ells estan regentats per propietaris independentistes. D’altres no. Però les conseqüències són per a tots. I si han de continuar mantenint obert el negoci més enllà de les nou de la nit que sàpiguen que un dels responsables és el 155 que només havia de servir per ‘restituir la normalitat’ a Catalunya.
